El posicionament de Govern amb el reconeixement condicionat de Palestina va provocar ahir el rebuig dels grups de l’oposició al Consell General. La consellera de Concòrdia Núria Segués va dir que l’anunci de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor,  a les Nacions Unides  a Nova York “va ser un gir de guió inesperat” i va  afegir que “davant la contundència dels països veïns, Andorra continua ajornant indefinidament el reconeixement. És una posició ambigua i condicionada quan s’està fent un exercici col·lectiu a nivell mundial i europeu”. 

Després de recordar que  “el reconeixement és necessari”,  Segués va demanar també “altres mesures complementàries”, com ara  “un alto el foc” o “el trencament de relacions diplomàtiques amb Israel mentre s’estigui vulnerant el dret internacional”.  En relació amb el paper d’Andorra en aquest conflicte, des de Concòrdia sempre s’havia exposat la idea que és un país que ha d’estar compromès amb la justícia, la pau i el respecte pels drets humans.

Decepció
El president del Partit Socialdemòcrata (PS)  i conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, va expressar la seva “decepció” per la posició adoptada per Andorra en relació amb el reconeixement d’un Estat de Palestina i per això demana al Govern que la “reconsideri”, comminant l’Executiu a estar “al costat bo de la història”. Així, va manifestar que “no podem estar d’esquenes a la barbàrie”, la qual cosa no vol dir que no es condemnin els atacs perpetrats per Hamàs. En aquest punt, va posar l’exemple d’ETA i com pel fet que hi hagués una organització terrorista en un territori es justifiqués la destrucció de tot el País Basc. “No ho ha de pagar la ciutadania”, va concloure. 

Finalment, Baró va recordar que des de la formació que presideix es treballa per donar suport a les demandes contra el govern de Benjamin Netanyahu presentades davant la Cort Penal Internacional. “Ja que el Govern no ho fa, ho farem des del PS”, va sentenciar.

Pel que fa a Andorra Endavant (AE), la seva presidenta i consellera general, Carine Montaner, va explicar que “fa més de vuitanta anys que la comunitat internacional intenta avançar cap a una solució de dos estats, però aquesta no s’ha pogut materialitzar mai. Actualment, un grup terrorista com Hamàs governa Gaza i nega l’existència mateixa d’Israel i està en contra dels drets humans. Aquest context ens allunya encara més d’un escenari de convivència pacífica i estable”. 

Montaner va  considerar que “el reconeixement precipitat de Palestina per part del Govern andorrà és un error i un gest purament simbòlic, sense fonament real. Andorra ha de mantenir la seva neutralitat històrica i actuar amb visió de futur”. La líder d’Andorra Endavant va qualificar la posició del Govern de “brindis al sol”.

Finalment, Demòcrates,  en paraules del president del seu grup parlamentari, Jordi Jordana, va defensar la decisió de l’Executiu tot indicant que “la neutralitat no vol dir indiferència”. Per Jordana. “Andorra, davant d’aquesta situació, pensem que el que no pot fer és posar-se de perfil”. El reconeixement condicionat està en consonància “amb els compromisos que tenim per formar part de l’Organització de les Nacions Unides”.
Va reconèixer que la solució adoptada pel Govern i exposada per Tor en el seu discurs de dilluns “és un sí però no absolut”, i va definir com “una solució equilibrada” tot i estar convençut que “s’han de fer dos estats”. 

Un total de 155 dels 200 estats que formen part de les Nacions Unides defensen aquesta solució. En canvi, hi ha altres estats que encara continuen sense badar boca, com Alemanya, Itàlia o els Estats Units. Mentrestant, i a la Franja de Gaza, la guerra continua molt lluny de resoldre’s. 

Els quatre criteris per ser considerat un Estat
La convenció de Montevideo (1933) va determinar que un estat ha de complir quatre criteris: una població estable permanent en un territori determinat; estar en condicions d’establir relacions amb altres estats i ser reconegut; tenir una àrea geogràfica i unes fronteres definides, i tenir una autoritat política organitzada. 

Palestina  compleix amb els dos primers requisits del Dret Internacional però hi ha dubtes amb els dos darrers per bé que el reconeixement per part d’altres estats podria ser suficient per formar part de la comunitat internacional.  S’ha de tenir en compte que no hi ha una sola autoritat política, ni organitzada. Són dues i desorganitzades.  Hi ha un govern a Cisjordània de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i un altre a Gaza de Hamàs. També s’ha que recordar que Israel controla part del territori i totes les fronteres així com els moviments de persones. Palestina es va autoproclamar com Estat el 1988 per dirigents palestins a l’exili. El primer país que el va reconèixer va ser Algèria (15 novembre 1988). El reconeixement d’un Estat és un dels temes més complicats del Dret internacional i està a mig camí entre els camps jurídics i polítics.