Andorra es va comprometre ahir a reconèixer oficialment Palestina. Aquest compromís, però, no serà amb plens efectes diplomàtics fins que s’alliberin els ostatges, es desarmi Hamàs i es formi un govern palestí que exclogui l’organització terrorista i paramilitar. 

L’anunci el va fer la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, durant la Conferència Internacional d’Alt Nivell per a la Resolució Pacífica de la Qüestió de Palestina i la Implementació de la Solució dels Dos Estats a Nova York. 

Es confirma, d’aquesta manera, el que havia anat agafant cos després que diversos mitjans europeus publiquessin el llistat de països que acompanyarien França en el reconeixement de Palestina com a Estat, a  partir de la informació facilitada per un conseller d’Emmanuel Macron a l’agència France Presse. A la llista hi havia Andorra, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Portugal, Malta, el Regne Unit i San Marino.

Alliberament d'ostatges
Precisament, Macron en la seva intervenció a la sessió d’ahir va demanar l’aturada immediata dels combats, l’alliberament dels ostatges i l’ajuda humanitària a la població de Gaza. La darrera vegada que el discurs d’un dirigent francès havia aixecat tanta expectació a les Nacions Unides va ser el 2003 amb l’aleshores ministre d’Exteriors, Dominique de Villepin, contra la guerra de l’Iraq. 

El reconeixement de Palestina per part de França va ser una promesa del president François Mitterrand el 1989, confirmada pels seus successors però que mai s’havia portat a terme. Durant tota la jornada de dilluns, diverses institucions franceses van hissar la bandera palestina, entre ells els Ajuntaments de Lió, Nantes, Saint-Denis o Stains.

Tot i que la independència de Palestina va ser proclamada el 1988 per Iàsser Arafat, pocs països occidentals l’havien reconegut dels més de 140, passant de la Xina a Rússia o els sud-americans. Ahir s’hi van incorporar, entre altres,  França i Andorra.
Imma Tor  va denunciar  que, des de la conferència del passat mes de juliol, “la situació s’ha tornat insostenible: les víctimes, majoritàriament dones i infants, es compten per desenes de milers; l’accés a l’ajuda humanitària està greument obstaculitzat, convertint la fam en arma de guerra; els desplaçaments forçats han assolit dimensions inaudites”.

Davant d’aquesta realitat, la ministra va reiterar la crida d’Andorra, seguint la línia exposada per Macron, a un alto el foc immediat i durador i va defensar que “l’única sortida creïble és la solució dels dos estats”. 

En la seva intervenció, la titular d’Exteriors, va indicar que el reconeixement de Palestina aprovat pel Govern és “una decisió política ferma motivada per la voluntat de contribuir al restabliment de la pau, al respecte del dret internacional i a la protecció de la dignitat humana”. 

Tanmateix, va precisar que per fer efectiu aquest reconeixement, “continuem reclamant amb força l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs, autors dels atacs atroços del 7 d’octubre del 2023, i l’establiment d’un Estat palestí desmilitaritzat sota una autoritat reformada que exclogui Hamàs”.
Només en aquest context i amb la plena integració regional d’Israel garantida, Andorra considerarà establir relacions diplomàtiques amb Palestina”.

La ministra va subratllar que amb aquest reconeixement, “Andorra, orgullós dels seus més de set segles de pau ininterrompuda, fonamentada en la neutralitat, es manté fidel a la neutralitat activa, compromesa decididament amb el multilateralisme, la recerca de consensos i la cooperació”.

Macron, per la seva part, va  criticar l’existència d’un pla per a fer fora els palestins de la Franja de Gaza i el va qualificar d’esbojarrat. El president francès no va descartar obrir una ambaixada a Palestina si es compleixen les condicions que ha posat sobre la taula. Les reaccions als nous reconeixements de Palestina no es van fer esperar. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va acusar els països de “recompensar enormement el terrorisme”, mentre que l’ambaixador dels Estats Units a França, Charles Kushner, va escriure a X que “avui Hamàs està de festa”.

El reconeixement de Palestina per part d’Andorra va entrar en la recta final el mes juliol passat quan el president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, va dir que “la situació ha empitjorat molt darrerament. Estem davant d’una crisi humanitària terrible, i pensem que el reconeixement podria ser una eina internacional per ajudar a resoldre el conflicte”. Jordana va  avançar que el “Govern prendrà la decisió encertada quan arribi el moment”

L’empenta final
El posicionament de França amb Macron com a cap d’Estat, va donar una empenta final concretada ahir i que és per Concòrdia “un pas coherent per a un país que ha d’estar compromès amb la justícia, la pau i el respecte pels drets humans”. 

El Partit Socialdemòcrata, per la seva banda, ja reclamava des de fa mesos el reconeixement  de Palestina i no descartaven, fins i tot, mesures legislatives si continua la inacció de l’Executiu, com va anunciar el president de la formació, Pere Baró.

Andorra Endavant creu que el reconeixement de Palestina trenca la neutralitat andorrana i per la seva presidenta, Carine Montaner, calia fer un referèndum. També va demanar la dimissió de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, després que Andorra votés a favor de l’alto el foc a Gaza i de la solució dels dos estats a l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides. 

Segons Montaner, aquest posicionament és un “error històric monumental” perquè implica prendre partit en un conflicte internacional”.