Des del Govern s’està “obert a parlar” tant amb la Generalitat de Catalunya com amb l’Ajuntament de la Seu sobre immigració. Ho ha assegurat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en demanar-li una resposta a les acusacions formulades per la CUP Alt Urgell. La formació anticapitalista reaccionava de forma contundent, al problema que a la Seu d'Urgell pot generar el desplaçament forçat de famílies immigrants -colombians i argentins principalment, ara per ara- des d'Andorra. "Mentre s’aprofi ta de la mà d’obra de les persones provinents d’altres països, l’Estat andorrà externalitza de manera cínica els costos socials a les administracions públiques catalanes", acusa sense embuts. També amb contundència, exigeixen, hauria d'intervenir l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i, així, reclamen que el consistori "adopti una reacció clara i contundent envers les autoritats andorranes, denunciï públicament la situació al Principat i, si cal, elevi la qüestió a nivell institucional per exigir un canvi en les seves polítiques migratòries actualment restrictives i vulneradores de drets", una de les demandes que, anuncien, presentaran en una moció al proper ple municipal.
Marsol assenyalava que aquells que venen al país amb un contracte de treball no tenen problema i disposen de Seguretat Social, i ha defensat que “tots estem treballant amb intensitat” en matèria d’habitatge i que la normativa defineix els requisits per optar al reagrupament, que es van establir per limitar el creixement demogràfic del país.
"No és nou que el govern andorrà, de tall clarament neoliberal i conservador, desenvolupi polítiques migratòries estrictes pensades des d'una lògica purament productivista, orientades essencialment a l’aprofi tament de mà d’obra tempora", inicia la CUP el seu anàlisi. Des de fa anys, prossegueixen, "s’hi contracta persones procedents d’altres països i se’ls concedeixen permisos de residència i treball temporals, sense cap pretensió de garantir els seus drets ni oferir cap mena d’estabilitat. Aquest model no sols facilita la incorporació laboral precària, sinó que evita deliberadament la inversió en serveis públics essencials: ni en polítiques d’acollida, ni d’habitatge, ni en xarxes de protecció social". Tota la situació, diagnostiquen des de la formació anticapitalista, empitjora amb la denominada Llei òmnibus, que "endureix encara més els requisits per accedir al reagrupament familiar i reforça els controls contra l’anomenat reagrupament fraudulent, cancel·lant permisos si es detecten irregularitats". Part de les persones afectades, recullen, acaben traslladant-se a viure a la Seu i altres municipis de la comarca, per desplaçar-se diàriament a treballar al Principat.
La CUP insisteix que el problema no és acollir immigrants, sinó que el "fet migratori s’entrellaça amb moltes altres qüestions com l’accés a l’habitatge o la precarietat laboral" i aquests fenòmens, assevera, "no es poden analitzar de manera separada: formen part d’un mateix engranatge de desigualtats".
Per actuar, a banda dels mitjans institucionals, polítics, diplomàtics, davant de les autoritats andorranes, els cupaires també s'adrecen al consistori de la capital alturgellenca, al qual reclamen que "s’implantin mesures socials i públiques immediates a la Seu d’Urgell i a la comarca per pal·liar aquesta situació", començant per"garantir i agilitar el dret a l’empadronament —que actualment no està assegurat i al qual es posen moltes traves, especialment a les persones provinents d’altres països— per tal d’obtenir un retrat fi del de la realitat demogràfi ca i poder dimensionar adequadament els serveis públics".
També reclamen que "s’eliminin totes aquelles traves administratives que obstaculitzen el procés de regularització de les persones migrades, com és el cas de les taxes extraordinàries imposades per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per a l’emissió dels informes d’estrangeria (informe d'adequació de l'habitatge) —documents obligatoris per a l’obtenció o renovació de permisos—, unes taxes que no aplica cap altre ajuntament de la comarca i que suposen una discriminació econòmica injustifi cada".
Veuen també una línia d'actuació desitjable en què "l’Ajuntament impulsi iniciatives per garantir ocupacions laborals dignes a les persones migrades, facilitant la regularització administrativa a través de la feina". Demanen així mateix que es reforci el servei local de ciutadania i migracions i que "es destini un suport integral als centres educatius, amb recursos específi cs per a les llars d’infants, escoles i instituts, com a espais receptors d’infants i famílies migrades".
