“Si no hi ha consens, abans de final d’any entrarem la nostra proposta de solucions per garantir la viabilitat del sistema de pensions”. Així ho va assegurar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, responent a les preguntes de quatre responsables de mitjans de comunicació del país a l’entrevista emesa per Andorra Televisió, que va servir per, arribat a l’equador de la legislatura, fer balanç de l’acció de Govern i dels projectes pendents de cara als dos anys restants de mandat.

Espot, que va insistir en la necessitat de reformar el sistema per garantir-ne la viabilitat perquè si no “els més joves no tindrem pensió”, es va mostrar esperançat que, en el marc de la comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es pugui assolir el consens entre les diferents formacions polítiques per presentar “una solució” que permeti “garantir la viabilitat del sistema de pensions”, malgrat admetre que aquesta solució “passa per mesures que segur que no seran populars”.

En aquest sentit, el cap de Govern, que va remarcar que “hem d’assumir la responsabilitat”, va posar damunt la taula quatre de les mesures que ja havia plantejat el 2022 la mateixa CASS, com són la necessitat d’endarrerir l’edat de jubilació, la modificació del valor del punt, posar un topall a les pensions més altes i, evidentment, incrementar les cotitzacions, una opció que es portaria a terme de “forma equitativa entre empresaris i treballadors”.

Espot, que va admetre que si no és en aquesta reforma, a “llarg termini serà necessari algun tipus de sistema per capitalització”, amb les mesures correctores que siguin necessàries per mirar que sigui just i equitatiu, va assegurar aquestes s’aplicarien de “forma gradual” i mirant que “tinguin un impacte moderat” per tal de no “carregar” en excés ni empreses ni famílies.

Amb tot, i malgrat la insistència dels entrevistadors, Espot, que va revelar que els grups parlamentaris de la majoria han fet recentment un seminari per abordar aquesta reforma del sistema de pensions i acabar de perfilar les mesures, no va concretar si les diferents mesures que es puguin plantejar seran exactament com les proposava la CASS o si es modularien els terminis.

Així, el cap de Govern no va precisar si l’edat de jubilació es fixaria als 67 anys i si s’hi arribaria en vuit anys a raó de tres mesos per any tal com plantejava la parapública, com tampoc si l’increment de les cotitzacions seria de quatre punts a raó d’un punt per any o quin seria el topall per a les pensions més altes o el canvi de valor del punt. 

Per acabar d’afinar aquests paràmetres, els grups de la majoria que donen suport al Govern “han demanat una sèrie de precisions respecte als estudis actuarials” per poder tenir totes les dades per prendre una decisió, va precisar Espot, que va assegurar que “si cal una mica més de temps per arribar al consens”, també es donarà.


Compromís per celebrar el referèndum de l’acord amb la UE aquesta legislatura

Espot va reiterar el compromís, seu i de Demòcrates per Andorra, de celebrar el referèndum de l’acord d’associació amb la Unió Europea aquesta legislatura. Després de recordar que abans, però, caldrà que el Consell de la UE prengui una decisió sobre la naturalesa de l’acord (si mixt, perquè s’entén que afecta competències que els estats no han transferit a la Unió, i per tant cal aprovació per tots els parlaments nacionals; o no, i amb l’aprovació del Parlament Europeu és suficient), que aprovin per unanimitat el seu contingut, i llavors que el Parlament Europeu el ratifiqui. Seria aquí quan es podria començar a establir una data per a la consulta.

Malgrat el periple que encara queda, i el fet que Europa té altres preocupacions que l’acord d’associació amb Andorra, com poden ser les negociacions amb el Regne Unit i amb Suïssa, i fins i tot les negociacions al tomb de les polítiques aranzelàries amb els Estats Units o el plantejament de renegociacions amb Israel, com va apuntar el mateix cap de Govern, Espot creu que hi hauria d’haver un daltabaix o “s’haurien de complicar molt les coses” perquè no s’aprovi en aquests propers dos anys, ja que també s’està treballant per “accelerar el tràmit” al Parlament Europeu.

Amb tot, va defensar que un cop sigui ratificat pel Parlament Europeu, es farà el referèndum. I en aquest punt va assegurar que ni les enquestes que auguren un resultat desfavorable ni la possible proximitat de les eleccions generals faran que no es compleixi amb aquest compromís. En relació amb les enquestes, va comentar que són variables i podrien virar. Pel que fa a la possible posterior entrada en vigor, Espot va reiterar que no es portarà a ratificació del Consell General sense que abans sigui aprovat per la població en referèndum. En cas de ser valorat favorablement per la ciutadania, i en un escenari en el qual l’acord es consideri mixt, sí que es planteja una modificació de la legislació per permetre l’aplicació provisional de l’acord. D’una banda, perquè “és inconcebible esperar deu o quinze anys a activar l’acord”, perquè ja s’han negociat transitòries molt llargues, i de l’altra perquè “tampoc és adequat per als interessos del país”, ja que el cabal comunitari continuaria creixent.

Finalment, va demanar no treure importància a l’acord o menystenir-lo, ja que les autoritats financeres espanyoles i franceses ja han advertit que és una condició si ne qua non per poder accedir als mecanismes de prestador de darrera instància.