El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha aprofitat la seva compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost, on ha presentat les grans línies del projecte de pressupost per a l’exercici 2026, per defensar la gestió pressupostària, essencialment de l’endeutament que ha fet el Govern els darrers anys els darrers tres exercicis, en els quals s’han portat a terme inversions per un global de 261 milions d’euros, finançades a través dels ingressos recurrents de l’Estat, és a dir, “sense generar endeutament”.

Lladós, que ha remarcat la necessitat de contextualitzar les xifres, ja que “si només mires històries aïllades et pots pensar que hem deixat d’invertir i que ens hem endeutat quan és precisament el contrari, hem seguit invertint sense fer que els que vindran després paguin”, ha assegurat que la situació de deute que tenim avui en dia és “envejable i molt positiva”, i que el poc deute de l’Estat “és històric”, un fet que ha contribuït també a una reducció de les despeses financeres. En aquest sentit, el titular de Finances ha recordat que de cara a l’any vinent les despeses financeres no arriben a 17 milions d’euros i que suposen únicament el 2,2% del pressupost, una situació que ha contraposat a la de l’any 2012, quan el retorn dels interessos ascendia a 29,3 milions d’euros i suposava el 7,5% del pressupost.

En relació amb la generació de l’endeutament, Lladós ha recordat que entre el 2002 i el 2012, “de manera recurrent”, l’Estat es va endeutar, ja que la inversió es feia amb nou contra endeutament i no contra ingressos, i ha remarcat que en aquest període de temps es va passar del 8,6% al 34,3% d’endeutament sobre el producte interior brut (PIB), la qual cosa suposa 25,7 punts percentuals de l’increment de l’endeutament.

Per contra, el ministre ha ressaltat que entre el 2023 i el 2026 les inversions s’han finançat amb ingressos i el deute ha anat baixant. De fet, ha recordat que s’espera tancar el 2025 amb un endeutament que estarà al voltant del 30% del PIB. Un percentatge que ha desglossat en 22,5 punts percentuals d’abans del 2012; cinc punts percentuals arran de la pandèmia de la Covid-19 i 2,5 punts percentuals que corresponen als 107 milions que constitueixen les reserves internacionals que Andorra té constituïdes als bancs centrals dels dos països veïns i d’Holanda, i que si no es tinguessin en compte farien que l’endeutament a final d’aquest exercici fos del 27,5%.

El ministre, que ha recordat que l’any 2021 per la pandèmia l’endeutament es va situar en el 46,30% i que, per tant, “és excepcional baixar 16 punts bàsics en només quatre anys”, ha destacat també que tota aquesta reducció s’ha anat fent al mateix temps que es va fent guardiola, ja que s’està dotant el compte de compensació que tindrà 20 milions el 2027, i ha reiterat la voluntat de l’executiu portar a terme, entre finals d’aquest any i el 2026, una recompra de deute per un import de 50 milions d’euros.

D’altra banda, el ministre ha negat que el projecte de pressupost sigui “curtterminista”, tal com han lamentat el president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, i el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, i ha afirmat que els comptes tenen “tres horitzons”, un sobre com resoldre el problema de l’habitatge o de poder adquisitiu, un de reforç de l’Estat del benestar, invertint més en “salut, educació i seguretat” i un que seria la inversió en infraestructures, en habitatge, en digitalització i innovació.


Fins a 4.000 empreses no han fet declaració de l’IS
Arran de les revisions periòdiques que es duen a terme des de Tributs s’ha constatat que hi ha un total de 4.000 societats que “no han complert amb la seva obligació de presentar l’impost de societats en dos anys”. Aquesta és la dada total des que l’impost es va posar en marxa, segons ha explicat Ramon Lladós en declaracions posteriors a la compareixença, on la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha posat de manifest  aquesta situació demanant que s’actués.

El titular de Finances, que ha dit que es pot donar el cas que es tracti de societats que han tancat i no han completat tots els tràmits, ha destacat que aquesta informació es traspassa al registre de societats, que depèn del ministeri d’Economia per tal que sigui conscient d’aquesta situació i actuï en conseqüència. El ministre ha volgut fer incidència en el fet que es tracta d’una xifra acumulada, és a dir, que no són dades que s’hagin registrat darrerament, sinó en l’històric de l’aplicació de l’impost. També ha remarcat la feina constant del departament de Tributs no només per controlar aquest aspecte, sinó d’altres, com per exemple empreses que declaren molt i que “deixen de declarar”, per exemple.