La Xarxa de Suport Mutu no va arribar a rebre mai els mil euros que la CUP els va adjudicar en el marc de la campanya Diners al carrer, que va repartir 4.000 euros en col·laboracions econòmiques a entitats sense ànim de lucre. La inicialment lloable iniciativa pretenia tornar a la societat part dels emoluments percebuts com a càrrecs electes a l'Ajuntament de la Seu.
Cert, el tema és antic, perquè Diners al carrer es va convocar en dues ocasions, el 2019 i el 2023. No obstant això, surt ara a col·lació en el relat de les vicissituds que ha anat patint la Xarxa de Suport Mutu, avui desmantellada. Precisament en uns temps ardus en què molta gent necessita ajuda –més enllà i amb més urgència que la que permeten els estrictes tempos i tràmits administratius dels serveis socials–. Els diners haurien d'haver estat destinats a la creació d'un menjador social, una iniciativa que, de totes les presentades, va obtenir la màxima puntuació.
Malgrat el compromís, i la profusa divulgació que es va fer de la iniciativa, fotografies incloses, confirmen exmembres de la ja extinta Xarxa de Suport Mutu que la quantitat mai no va arribar a destí. Per què? Preguntada per aquest rotatiu l'ara regidora Núria Valls, la formació argumenta que "la xarxa va presentar un projecte de menjador social, que pretenia destinar part dels diners a reformar la cuina de l'Ateneu, a comprar estris... Aquest projecte mai es va executar, de fet s'havia de fer durant el 2019 i no es va fer". Els diners, hi afegeixen, "estaven disponibles per a quan es volgués tirar endavant i, de fet, com que la xarxa s'ha dissolt, ja s'ha concretat amb l'Ateneu que es donaran per a la futura reforma de la cuina".
Aquestes explicacions generen el dubte de com es va controlar l'execució de la resta de projectes als quals també es van destinar aquestes donacions, o si revela una tutela exercida per la formació anticapitalista sobre Suport Mutu.
Per què és interessant? Fonamentalment, perquè des de la Xarxa consideren que ha estat crucial la manera com la CUP –o membres de la CUP– se n'han desvinculat perquè fos impossible continuar endavant. Un extrem que també desmenteixen els anticapitalistes a través de Valls: "La Xarxa va funcionar gràcies a la implicació de nombroses persones, algunes doblemilitants de la CUP (diria que ben poques) i moltes d'altres que mai han estat a la CUP". Continua adduint que "atribuir la creació d'aquesta Xarxa únicament a la CUP no és realista, ja que van formar part d'aquest lideratge inicial moltes altres persones provinents del moviment popular".
Suport Mutu, efectivament, va ser engegat fa un lustre per Júlia Guillén, molt implicada en moviments socials i procedent de La Seu Solidària; Yann Marais, un altre activista veterà, i Pau Lozano, aquest sí un membre destacat de la CUP.
Però malgrat els intents de Valls de desvincular els seus de la xarxa, fonts de la desapareguda entitat insisteixen en aspectes com que va ser la indubtable capacitat organitzativa de la CUP la que va fer possible l'activitat durant aquests anys (una activitat que va possibilitar l'ajuda a una quantitat incomptable de persones necessitades, de la Seu i de fora). I detalls reveladors, com que siguin membres de la CUP, exercint o no, els que encara conserven les actes de les reunions celebrades.
Els doblemilitants que en diu Valls, en tot cas, van començar a desaparèixer gradualment de les reunions fins que no en va quedar cap. Entre els integrants de la xarxa que es van veure abandonats i van acabar plegant va quedar el regust de sospita que tot fos degut a alguna decisió política després que els cupaires pactessin acords amb l'actual equip de govern consistorial. Unes confluències que, és ben sabut, ara s'han desinflat: Compromís ha pactat amb Junts i no s'ha estat d'assenyalar la CUP com si fossin uns endollats.
