En quins Estats s’emmirallen els ciutadans a l’hora de fer propostes de futur per al país? Doncs d’acord amb els informes de cadascuna de les trobades realitzades a les parròquies en el transcurs de la fase 1 del procés participatiu Tracem el futur d’Andorra, a més dels veïns, sobre els quals s’incidirà més endavant, ho fan en els que poden ser similars en cert sentit i en algun altre que queda un mica més lluny. I si no, observin.

Quant al model econòmic, els participants a Sant Julià, per exemple, aportaven que l’Andorra del futur hauria de ser “tipus Mònaco”; això sí, “adaptat a la realitat andorrana”. I com fer-ho?, doncs ras i curt -és un eufemisme, és clar-, “amb una regulació que ho faci possible”. I si aquesta era una de les aportacions, en l’àmbit de la identitat, cultura i vocació, es proposava aplicar el model educatiu alemany per aconseguir “que hi hagi més relació entre l’FP i el mercat laboral per no haver d’importar mà d’obra”. A més, amb això s’assoliria un altre objectiu: “menys població i més recursos”. També pel que fa a la connectivitat, en la trobada a Ordino hi havia qui demanava “explorar models com el de Singapur”, segons el qual “es paga una taxa elevada per disposar del vehicle privat”. Ara bé, per fer-ho s’hauria de garantir evidentment “un transport col·lectiu públic, fiable i eficient”.

Més clàssic és potser emmirallar-se en els països veïns esgrimits a Canillo com ara el veí del nord. I és que es considerava que calia tenir en compte “models interessants” per intentar al Principat una marca del tipus ‘fet a Andorra” i entre aquests tals, es posava com a exemple, “els pobles turístics de França: Plus beaux villages de France, Galeries Marchandes, tallers compartits...”

Encara dins el vessant més proper tenim que des d’Escaldes hi havia qui demanava ampliar els acords del SASS amb Espanya i França per disposar de tractaments fora del país. Perquè “no és necessari tractar-se de tot a Andorra”, es pot llegir al final de la proposta. I no és necessari? Jutgin vostès mateixos. Una proposta que almenys quedava contrarestada per altres que repeteixen a tort i a dret que cal “reforçar el sistema sanitari” perquè qualsevol ciutadà pugui ser tractat de qualsevol malaltia. Ep! I amb “un sistema de Seguretat Social que cobreixi la totalitat dels pagaments, que sigui àgil i on no hi hagi llistes d’espera”. Qui no ho subscriuria això?

En aquesta mateixa línia es feien altres aportacions, com ara la d’incorporar serveis mèdics “com els tractaments oncològics” o una altra que de ben segur els sona: “tornar al funcionament anterior, en què no hi havia circuit de derivació per part del metge de capçalera”. 

Més enllà d’això, de la lectura del conjunt de les propostes que tenen relació amb el nord i el sud, queda ben palès des de les parròquies altes d’una vall i l’altra que les connexions entre territoris són fonamentals. Així, es pot trobar una vegada i una altra aportacions com aquestes que es feien des d’Encamp: “connectar Andorra i la Seu d’Urgell amb una línia de ferrocarril” i “connectar Andorra amb Lleida o Puigcerdà en tren”. De la Massana trobem aquesta altra: “disposar d’una connexió ferroviària entre França i Andorra, que uneixi l’Hospitalet a Incles”.

Que els immigrants puguin participar en la vida política amb el seu vot i la despenalització de l’avortament són propostes presents a les parròquies centrals. I com no, el tema transversal ja es poden imaginar quin és: l’accés a un habitatge digne per a tothom amb més implicació publicoprivada. Ara, potser el que crida més l’atenció és altre cop una aportació laurediana que per facilitar-ho proposa “l’expropiació”. Caldrà veure en què queda tot plegat tot i que recordin: el treball de la fase 1 i el de la 2 de la setmana passada realitzat per una cinquantena d’escollits recollirà una sèrie de recomanacions que es traslladarà al Consell General. I després?