Encara no es tenen les dades definitives, però gràcies a la col·laboració de les notaries, ara sabem que de les 2.525 transaccions immobiliàries que hi va haver el 2024, només 525 les van portar a terme no residents mentre que el gruix de 2.000 les van fer residents; dit d’una altra manera, una de cada cinc d’aquestes operacions les van fer estrangers. Així n'ha informat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en el transcurs del debat de l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari Socialdemòcrata al Projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, també coneguda com a llei òmnibus 2.

La ministra ha reconegut que certament aquestes xifres s’hauran de contextualitzar tenint en compte el temps que aquestes propietats es triguen a vendre, per exemple. En aquest sentit, ha anunciat que compten amb la col·laboració dels comuns per treballar aquest tema i que en un parell de mesos es tindrien més dades. 

D’altra banda, Marsol ha informat que fins ara són 338 els habitatges d’ús turístic que han entrat al mercat de lloguer arran de les intervencions aplicades en aquest sector.  Igualment ha comunicat que ja s’han enviat més de 300 cartes als propietaris de pisos buits.

També ha anunciat que ja són cinc les famílies que han començat els tràmits per acollir-se al nou programa d’avals hipotecaris impulsat pel Govern, que se sumen a les 16 que ho van fer entre el 2024 i el 2025. I encara ha exposat que en el que portem d’any el nou impost a la inversió estrangera ha permès recaptar 16 milions d’euros. Tot plegat, ha defensat en seu parlamentària, per mostrar que al seu parer “la situació del país veiem que millora” i que “estem treballant molt intensament per l’habitatge amb mesures valentes”. 

La ministra ha donat així respostes a les crítiques del president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, que ha insistit que el Govern i els grups que li donen suport governen des de “la improvisació” i “sense rumb”. Els ha acusat que “no fan suficient” i que ara “estem pitjor que quan vam començar la legislatura”. I és que per a Baró Demòcrates per Andorra demostra “una manca d’ambició” i el que li falta al Govern és gosadia: “ara és el moment de ser valents, no de ser prudents” per pal·liar que la gent hagi de marxar del país a causa de la crisi de l’habitatge i d’un baix poder adquisitiu. Baró no ha escatimat crítiques a la recaptació per l’impost a la inversió estrangera ja que l’objectiu d’aquest, ha recordat, “era per frenar aquesta inversió especulativa i no per recaptar més”. 

Més conciliadors amb el projecte de llei han estat la resta de grups de l’oposició. De fet, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha exposat fil per randa les esmenes que ja han presentat al projecte de llei tot defensant a capa i espasa “la inversió estrangera que aporta al país”. Des de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, ha acceptat que el projecte de llei  inclou mesures positives, però ha alertat que s’ha estat “massa tímid” davant la crisi de l’habitatge. Encara que no han donat suport a l’esmena del PS, ha insistit que cal “més ambició”.

Finalment, el president del grup de Demòcrates, Jordi Jordana, ha defensat la llei tot insistint que s’està governant per tots els ciutadans i no per “protegir certes elits”. Així mateix, ha remarcat que “no expulsem la gent del país”. Quelcom que també Marsol ha retret a Baró, titllant el seu discurs de  “populista”. 


Es posposa l’augment de l’edat del consentiment sexual
El primer dels debats que el Consell General ha mantingut aquest matí és d’aquells que costa d’explicar, perquè tothom estava d’acord en el fet que cal modificar el Codi penal, especialment per “corregir una mancança” en l’àmbit dels delictes sexuals, com és la definició del consentiment, “que no pot ser un silenci” i protegir millor les víctimes, especialment les menors d’edat. Però malgrat estar-hi tots d’acord, la proposició de llei, que havia estat presentada per Concòrdia, i entre les mesures que preveia hi havia l’augment de l’edat del consentiment sexual dels 14 als 16 anys, ha estat rebutjada amb els vots en contra dels grups de la majoria. L’argument, que el Govern ha de presentar al gener un projecte de llei amb una modificació més àmplia i general del Codi penal, i que és més fàcil treballar sobre un text més complet. La proposta de Concòrdia “reforça aspectes rellevants, però té un abast limitat”, assenyalava el conseller Demòcrata Salomó Benchluch. 

Des de Concòrdia, la presidenta suplent del grup Núria Segués ha defensat que era qüestió de “responsabilitat” protegir les víctimes, i específicament els menors, i que “la violència sexual existeix i el Codi penal no està prou preparat” per prevenir-la i castigar-la. En aquest sentit, demanava avançar prenent en consideració la proposició de llei i, si fos necessari, modificar després el projecte de llei amb què treballa el Govern. A més, Segués ha assenyalat la contradicció que suposa estar treballant en comissió parlamentària una llei que ja modifica parcialment el Codi penal i en canvi no s’accepti la seva proposta.

Segons la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, el projecte de llei es presentarà al gener i la reforma és més àmplia que la proposada per Concòrdia, ja que regula també la responsabilitat penal de les persones jurídiques (empreses i societats), i veient que l’entrada a tràmit parlamentari serà “imminent”, la protecció contra els delictes sexuals no es retardarà excessivament en el temps, tal  com ha defensat el president dels Demòcrates, Jordi Jordana.

La proposició ha comptat amb el suport dels consellers socialdemòcrates, que consideren “rellevant”, fins i tot “inajornable”, les mesures introduïdes per Concòrdia veient l’increment dels delictes sexuals registrat l’any passat, quan es van produir “dues violacions al mes”.

També han votat a favor de treballar el text turquesa els consellers d’Andorra Endavant, que consideren que “hem de ser més durs” i han manifestat la seva contrarietat pel fet que no es prengués en consideració el text.