Hi ha escrits que tenen tant perill com si vinguessin dins d’un sobre amb àntrax tot i que en aquest cas es publiquin a LinkedIn amb Resma Punjabi desencadenada. Afirma que hi ha hagut “la voluntat de desmantellar” l’APDA per ser “una autoritat incòmoda” amb una tasca que s’ha intentat fer des de dins.
No acusa directament ningú i es refereix a interessos “públics i privats”, tot i que entre línies rep Govern. I és clar, els consellers generals que semblen descendents dels Borja en la seva branca noble i vaticana perquè, segons es desprèn de l’escrit, arrasen amb tot.
Com un messies mil·lenarista avisant de l’arribada de l’Harmagedon, carrega contra els mitjans de comunicació pel seu “relat dirigit i imposat en la majoria” que són mitjans majoritàriament controlats per actors polítics. “Quan una institució defensa un dret que entra en conflicte amb interessos públics i privats, la pressió augmenta. I quan aquest dret s’intenta garantir amb independència, el cost professional pot ser alt”. Paraula de Resma Punjabi que cau en forma de meteorit gegant o de ferralla espacial i que recorda que cobrava gairebé la meitat del salari base del seu antecessor en el càrrec “sent, a més el sou més baix entre els òrgans adscrits al Parlament d’Andorra, i l’únic que es va reduir per decisions alienes a la mateixa Agència, precisament en l’única direcció ocupada per una dona i amb un perfil que no pertanyia als entorns més habituals del poder a Andorra”.
Segons ella, les condicions de treball no eren les millors “perquè distaven molt de ser les que es mereix una autoritat que ha de vetllar per un dret fonamental” com és el de la protecció de dades amb “retallades pressupostàries injustificades, ingerències polítiques, obstacles administratius continus, reduccions salarials i un entorn de desprestigi permanent, institucional i personal que marcava el dia a dia de l’organisme”.
Malgrat tot, Punjabi va intentar resistir. Com diu l’escriptora infantil anglesa Nina Badwen, “una bona raó d’escriure coses sobre la base de la teva vida és que tens alguna cosa per llegir quan ets vell”.
Tot i que ara per ara, en espera del nomenament de la nova directora, l’APDA més que un escrit vital sembla més aviat el Max Estrella de Luces de Bohemia, que peregrina acompanyat del seu alter ego, Latino de Hispalis, pel Madrid decadent d’una Restauració en fase terminal.
