Per als responsables de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), "hem perdut un altre any" en la reforma per a la sostenibilitat del sistema de pensions, i aquesta és urgent. I qualsevol reforma que corregeixi les mancances és vàlida, "l'única cosa que no és legítima és no fer res". Així de contundent s'ha expressat el president de la Comissió Gestora del FRJ, Jordi Cinca, després de presentar els grans números registrats l'any passat i que el president del Consell d'Administració de la CASS, Marc Galabert, fes el mateix amb els de la parapública, davant la comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de Pensions de la CASS. 

Galabert, a part d'assenyalar que, quant a nombre d'assalariats i massa salarial, la tendència és de desacceleració del creixement i que el dèficit de la branca general és de 38 milions pel 2025, ha exposat que a la de jubilació, malgrat encara tenir superàvits de 28 milions, aquests seran cada cop més petits. Amb tot, i tal com apunta el darrer estudi actuarial, mentre l'economia creixi al tomb del 2,5% anual es mantindran els excedents que, com que la despesa creixerà a un ritme superior, seran cada cop menors. 

En aquest sentit, la fotografia del futur mostra com ja hi ha 151,8 milions de punts compromesos amb vora 195.600 persones que han cotitzat al país. Si s'haguessin de satisfer avui, que el preu de venda del punt és d'uns 2,77 euros, en números rodons suposarien 410 milions.

Explicat d'una altra manera, Cinca ha exposat que avui es necessiten tres cotitzants per cada pensionista, que d'aquí a uns anys els ingressos igualaran les pensions i que de cara el 2040 el nombre de pensionistes s'haurà doblat i suposaran una despesa anual al tomb dels 570 milions. Per tant, i per mantenir la mateixa taxa de dependència, caldria que es doblés el nombre de cotitzants. Això ha demanat als consellers generals tenir-ho en compte, no només en el debat de la reforma de les pensions, sinó també en el de la qüestió del creixement del país i la immigració. "No m'agradaria estar al seu lloc", els ha confessat.

Dit això, tant Galabert com Cinca han insistit que no els pertoca a ells dir quina reforma cal fer, i el president de la gestora del FRJ ha assegurat que ell està "disposat a signar qualsevol reforma" mentre resolgui la sostenibilitat de les pensions. Amb tot, l'aposta continua sent per una modificació alhora paramètrica, com el nivell de les cotitzacions o l'edat de jubilació, i estructural, on s'inclourien qüestions com la complementarietat amb un sistema de capitalització, sigui públic o privat.

Rendibilitat del 6,39%
Cinca també ha detallat que el FRJ va obtenir una rendibilitat del 6,39% durant l'any passat, beneficiant-se dels nivells de creixement sostinguts i d'uns tipus d'interès a la baixa, entre d'altres. Així, el resultat comptable va ser de 131 milions positius, 28 dels quals corresponen al superàvit de les cotitzacions, altres 99,6 fruit de la gestió d'actius no immobles i vora 6 de gestió d'immobles. Del total fruit de gestió d'actius, 69,6 milions no estan consolidats, simplement és l'increment de valor experimentat pels actius sense que s'hagin venut o cobrat els dividends pertinents. Altres 38,2 milions sí que són consolidats. 

"Però les alegries duren poc", ha apuntat el president de la comissió gestora del FRJ tot avançant els resultats obtinguts fins a 30 d'abril d'enguany. Fins a la data, la rendibilitat assolida és de l'1,6%, després d'un gener i febrer bons, d'un març "dolentíssim" com a conseqüència del conflicte al golf pèrsic, i una "sobtadament i sortosa molt ràpida recuperació" a l'abril, que s'ha confirmat al maig, tot i no disposar de les dades concretes encara. Ara bé, malgrat el resultat "bo", enguany "serà difícil" que la rendibilitat superi la inflació, tal com demana la llei que es faci en el llarg termini, perquè l'IPC s'espera que se situï al voltant del 4%.

En aquest sentit, ha volgut destacar que la rendibilitat dels darrers anys s'ha situat al 36,9%, mentre que la inflació ha estat del 27,45%, el que és un 9% de diferència. En canvi, si es mira la rendibilitat dels últims cinc anys, tot just s'està "fregant el pal", ja que han calgut quatre anys per recuperar les pèrdues del 9% del 2022, any en què la inflació es va enfilar al 7%. Per això ha insistit que cal fixar-se en les tendències i no en el detall, i ha assenyalat que sense la gestió que es fa del fons, si s'hagués deixat en un dipòsit normal al banc, "avui tindríem 526 milions menys".

Lligat a tot plegat, el president del consell d'administració de la CASS ha explicat que el simulador de la pensió que s'ha incorporat al perfil privat de cada usuari al web de la parapública ha esdevingut "un gran generador de consciència", que serveix perquè la gent pugui fer una millor planificació financera. 

Revisió dels estudis
En el torn de preguntes, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, ha demanat que es corregissin els estudis actuarials, vist que hi ha, segons ha exposat, "un error de càlcul de les cotitzacions del 10%" el 2025. Cinca ha respost insistint que els estudis han de servir per veure la tendència "i si ens fixem en els números sempre hi haurà errors", perquè estan fets en base a unes premisses donades en encarregar l'estudi, i ha sentenciat que "no avançar en la reforma perquè no ens fiem dels estudis actuarials no toca".