Per als responsables de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), "hem perdut un altre any" en la reforma per a la sostenibilitat del sistema de pensions, i áquesta és urgent. I qualsevol reforma que corregeixi les mancances és vàlida, "l'única cosa que no és legítima és no fer res". Així de contundent s'ha expressat el president de la Comissió Gestora del FRJ, Jordi Cinca, després de presentar els grans números registrats l'any passat i que el president del Consell d'Administració de la CASS, Marc Galabert, fes el mateix amb els de la parapública, davant la comissió legislsativa de Seguiment i Sostenibilitat de Pensions de la CASS. 

Galabert, a part d'assenyalar que, en quant a nombre d'assalariats i massa salarial, la tendència és de desacceleració del creixement i que el dèficit de la branca general és de 38 milions pel 2025, va exposar que a la de jubilació, malgrat encara tenir superàvits de 27 milions, aquests seran cada cop més petits. Amb tot, i tal com apunta el darrer estudi actuarial, mentre l'economia creixi al tomb del 2,5% anual es mantidran els excedents que, com que la despesa creixerà a un ritme superior, seran cada cop menors. 

En aquest sentit, la fotografia del futur mostra com ja hi ha 151,8 milions de punts compromesos amb vora 195.600 persones que han cotitzat al país. Si s'haguessin de satisfer avui, que el preu de venda del punt és d'uns 2,77 euros, en números rodons suposarien 410 milions.

Explicat d'una altra manera, Cinca ha exposat que avui es necessiten tres cotitzants per cada pensionista, que d'aquí a uns anys els ingressos igualaran les pensions i que de cara el 2040 el nombre de pensionistes s'haurà doblat i suposaran una despesa anual al tomb dels 570 milions. Per tant, i per mantenir la mateixa taxa de dependència, caldria que es doblés el nombre de cotitzants. Això ha demanat als consellers generals tenir-ho en compte també, no només en el debat de la reforma de les pensions, sinó també en el de la qüestió del creixement del país i la immigració. "No m'agradaria estar al seu lloc", els ha confessat.


-Seguirà ampliació-