L’Acord d’associació d’Andorra va centrar el segon bloc de l’entrevista amb el cap de Govern. Sobre el fet que sigui mixt o no, Espot va afirmar que es tracta d’una “qüestió formal que tindrà una relativa importància” en el text. Cal recordar que si és mixt ha de comptar amb l’aprovació dels parlaments membres de la Unió Europa (UE). 

Entre els països partidaris que sigui mixt, el cap de Govern es va referir a França, Bèlgica, els Països Baixos i Hongria. “No vol dir que hi estiguin en contra, només que ho han de ratificar els seus parlaments així com l’Europeu”, va dir tot recordant que s’ha d’arribar a una unanimitat en el fons de l’acord i “aquí cap país ha dit que no hi ha cap problema”. La pilota, doncs, ara està en el camp jurídic.

Per Espot “un debat tècnic s’ha volgut polititzar”, ja que  la UE negocia molts acords i “no hi ha cap excepcionalitat”. Va mostrar la seva decepció per alguns articles i titulars que “encara generen més confusió en la ciutadania”, i va indicar que s’ha informat adequadament del projecte amb trobades a totes les parròquies i reunions. 

“Crec que al final la majoria de la ciutadania ha tingut mitjans al seu abast per a informar-se”, va emfatitzar. 

El cap de Govern es va refermar en la necessitat d’adoptar l’acord perquè no suposa “cap revolució” i “si alguna cosa ha de canviar ho farà de manera paulatina”, va subratllar abans de fer una crida a la ciutadania repetint que l’acord  és una gran “oportunitat” i “no una amenaça” per al país.  En aquest sentit, ha comentat que “no és, ni serà un risc”.

Sobre el referèndum va assegurar que a “la ciutadania se l’ha de convocar en el moment oportú i no tindria cap sentit fer-lo en el moment actual perquè encara no s’ha signat.  ¿Com puc demanar als ciutadans que es pronunciïn sobre un acord que no s’ha signat?”.

El referèndum serà vinculant i es farà quan l’acord estigui ratificat pel Parlament Europeu i encara no hi ha data. Aquest seria el darrer pas en el cas que el text fos considerat com no mixt. L’Executiu vol anar pas a pas.

Els tècnics d’Andorra, San Marino i de la Comissió Europea han mantingut la idea que  l’acord es podia negociar com a exclusiu en no contenir prou elements per donar-li un caràcter mixt obligatori.

Quan el text arribi al Parlament Europeu, la previsió és que el temps de tramitació ordinari vagi dels tres als cinc mesos, perquè els europarlamentaris amb els quals han anat parlant els polítics andorrans ja han advertit que han anat fent feina.

Andorra ha estat requerida per diversos països per facilitar més informació i la recta final tindrà lloc, previsiblement, sota la presidència danesa que comença l’1 de gener.

Sanitat
En aquest bloc es van tractar altres temes a banda de l’acord, com ara la població o la sanitat. “Evidentment hi ha hagut un creixement de la població després de la pandèmia de coronavirus “perquè el nostre país s’ha convertit en un lloc atractiu per a viure, i això tensiona els nostres serveis públics”, va assenyalar el cap de Govern. 

Pel que fa a la sanitat s’està treballant en l’ampliació de l’hospital mentre es duen a terme mesures de contenció del creixement, tot i que no hi ha encara els estudis de càrrega. En aquest sentit, Espot va afirmar que “l’Andorra del futur no pot ser la de 150.000 habitants”, i va reiterar el control de la immigració així com el repàs a les obres que estan en curs per millorar el trànsit a la xarxa viària i la llei de l’aigua per garantir-ne el subministrament “sempre trobant el punt d’equilibri, la ponderació”, va dir. 

Preguntat per la reforma de les pensions, va comentar que “és un tema que depèn del Consell General”.

Millores a la Justícia i disminució dels eventuals a la Funció Pública
La recta final de l’entrevista en el marc de l’espai de transparència promogut per Visura Ciutadana i emès per RTVA va girar al voltant de temes d’educació i de Justícia, com ara la necessitat d’una nova llei per a les escoles bressol, ja que l’actual està en vigor des de fa més de vint anys, com va recordar Maria Carmen Lamelas, membre de Sant Julià de Lòria Visura Ciutadana. 

També en aquest àmbit de l’educació, el cap de Govern es va referir a la reducció del nombre d’eventuals no només en el sector educatiu, sinó també en la Funció Pública en general, després de recordar que “fa uns anys la xifra arribava al 30%”.

La xifra de professionals interins a Educació se situa, abans de l’inici de l’actual curs, en unes dues-centes persones, entre l’Escola andorrana i la formació andorrana. D’aquestes, un centenar són els considerats de llarga durada, que acumulen més de cinc anys en aquesta situació. “Seria ideal que el 100 per 100 tinguessin el lloc de treball estable”.

 Espot també va defensar les millores a la Justícia, i va subratllar que “s’ha fet molta feina” tot recordant les diverses lleis que s’han aprovat i l’augment de personal per afirmar que “s’han agilitzat  molt els processos”. Va recordar el seu pas com a batlle i com a ministre d’Interior i Justícia. 

Amb tot, encara hi ha coses per millorar, com va quedar palès el mes passat en una sessió del Consell General on es va constatar que el Tribunal de Corts està format per quatre exmembres de la Fiscalia, que no poden jutjar molts casos per haver-hi intervingut en les seves funcions anteriors, i que hi hagi una cinquena plaça bloquejada, fet que ha generat una situació de tensió dins del sistema judicial.