La desintervenció dels contractes de lloguer d’habitatges no serà absoluta ni a canvi de res. Com a contrapartida, el cap de Govern, Xavier Espot, va avançar que es fixaran topalls màxims als augments que es puguin aplicar als preus. “No es podran incrementar de forma il·limitada”, va dir. Seran uns topalls “equitatius i justos”, i s’establiran en funció de la zona, entre d’altres criteris. Ho va dir en el marc del programa El cap de Govern respon d’ATV, en què contestava a les preguntes que li traslladaven els membres de Visura Ciutadana que els havien fet arribar la població. 

“Abans de finals d’any tindrem una proposta sobre la taula”, va afirmar Espot, que va demanar “paciència” mentre s’acaba de “perfilar” des del Govern. Així mateix, va tranquil·litzar assegurant que la descongelació no seria “absoluta”, sinó que es faria de manera “progressiva i paulatina”, i segurament es farà segons la data del contracte, és a dir, que els primers a desintervenir seran els que porten més anys prorrogats. “És el més raonable”, va valorar Espot. La idea general, segons va simplificar el cap de Govern, és que el propietari “no tingui l’incentiu de canviar de llogater”, que si es canvia d’inquilí els preus no es puguin incrementar gaire més enllà del que es podria si es manté.

La qüestió de l’habitatge va ser la que va obrir l’entrevista, doncs és “la problemàtica social més important del país”, una “xacra”, va arribar a qualificar el cap de Govern, que va defensar les mesures i polítiques impulsades per fer-hi front. La “més pal·liativa”, la pròrroga forçosa dels contractes adoptada des del 2019, i que ha permès que les rendes no es poguessin incrementar més enllà de l’IPC i que ha protegit un 80% dels llogaters del país, segons els càlculs del Govern. Ara bé, encara que hagi estat una mesura efectiva, no deixa de ser una “tireta”, que no es pot mantenir eternament i que té un efecte “desincentivador”, que empitjora el problema a llarg termini. 

Més enllà, Espot va afirmar que s’estan impulsant polítiques de foment de l’oferta, com ara l’exempció del requisit d’habitabilitat per poder canviar d’ús la propietat si es destina a lloguer a preu assequible, les mesures sobre els pisos buits i els habitatges d’ús turístic. I en aquest punt va exposar que s’han posat al mercat de lloguer més de 400 habitatges.

En relació amb la mesura estrella, deixant de banda la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, el parc públic d’habitatges a preu assequible, Espot va afirmar que ja hi ha al voltant de 250 resolucions d’inscripció al registre favorables, i que el principal motiu de denegació és que s’incompleix el requisit que preveu que es destini més del 30% dels ingressos familiars al lloguer, és a dir, que molts dels qui volen optar als pisos públics destinen menys d’una tercera part dels seus ingressos a la renda de l’habitatge. En aquest punt, Espot també va exposar que s’han posat ja 90 pisos a disposició i va recordar que a finals de la legislatura, el 2027, n’hi haurà 500. En aquest punt, va assegurar que la voluntat del Govern és poder cobrir-los tots, i que si es veu que no s’assoleix, els flexibilitzaran els requisits d’accés. 

Foment de la propietat
Una de les palanques per posar remei a la problemàtica de l’habitatge, que Espot va recordar que no és exclusiva d’Andorra, és fomentar l’accés a l’habitatge de propietat. En aquest sentit, el cap de Govern va reconèixer que el primer programa d’avals “no va ser suficientment ambiciós”, no va assolir els resultats que es pretenien, i per això es van “conjurar” amb les entitats bancàries i altres actors per configurar un nou programa que anés més enllà. En aquest sentit, va recordar que el nou programa contempla que el Govern avali el préstec i en pagui els interessos durant els primers set anys, i que després els propietaris hagin de satisfer l’euríbor més un 0,5%. Segons Espot, aquest és “un dels programes més ambiciosos en dret comparat” i permetrà que nombrosos ciutadans puguin accedir a un habitatge de compra. Ara bé, encara és d’hora per fer un balanç, tot i que s’han rebut moltes sol·licituds, va avançar. 

Lligat a tot plegat, Espot també va respondre sobre el futur Registre de la propietat. Va recordar que des del grup parlamentari Demòcrata “s’ha posat fil a l’agulla” i s’ha impulsat una proposició de llei, que està a tràmit parlamentari. En aquest punt, va assenyalar que “no hi ha cap motiu per pensar que no pugui ser una realitat aquesta legislatura”, encara que dependrà del treball que es faci a nivell parlamentari. Espot va aprofitar per assenyalar que la proposta passa per un model i un ús “com el que veiem a l’entorn”, en el qual hi haurà dades públiques i d’altres que es requerirà demostrar un interès legítim per poder-hi accedir. “No serà una eina de xafarderia”, va assegurar.

Locals comercials
Els membres de Visura també van demanar per la possibilitat d’intervenir el mercat de lloguer dels locals comercials, ja que hi ha comerços que han hagut de tancar pels increments de preus de les rendes. Espot va rebutjar-ho defensant que una cosa és el dret fonamental a l’habitatge i una altra el dret a tirar endavant un comerç. Ara bé, “no és bo”, ni per al teixit empresarial ni per al país ni els visitants que només les franquícies puguin assumir els preus dels lloguers, i per això, es treballa en programes d’incentiu i d’acompanyament per als comerços que aporten valor.