"Tots teníem ganes de parlar del sistema electoral, i val la pena que se'n parli". Però ara "no era el moment d'obrir aquest debat parlamentari", i tampoc hi ha un mínim acord sobre l'alternativa. És la conclusió de consens expressada pel ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, per tancar l'examen de la presa en consideració de la proposició de modificació de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum presentada per Concòrdia. "No és un text rígid, és una proposta constructiva", defensava l'impulsor, Pol Bartolomé, que afegia que "la situació actual reclama una revisió" i reconeixia que la proposta tenia l'objectiu d'obrir el debat sabent que no superaria el primer tràmit parlamentari.
Recordem que la proposta passava per establir un sistema de llistes uninominals en la circumscripció parroquial de les eleccions generals, amb l'objectiu de promoure la participació i afavorir la representativitat del Consell General. Això, segons s'ha criticat tant des del Govern com des dels grups parlamentaris que li donen suport, podria derivar en una "fragmentació excessiva" i l'arribada de consellers "escollits amb un percentatge molt baix de sufragis", tal i com ha manifestat Baró. I això també es podria traduir en que arribés al Consell General un personatge com Torrente, Chikilicuatre o qualsevol tiktoker "que avui ho peta", exemplificava el president del grup parlametnari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, que assenyalava que "amb set firmes ja pots ser candidat". El president dels demòcrates, Jordi Jordana, feia un pas més enllà i afirmava que "no seria desitjable" l'arribada "d'outsiders, desvinculats de programa, que no serien adequats per a la democràcia". Un escenari que encara seria més probable en un context de desafecció política, tal i com apuntava Naudi.
Però la conversa ha portat "pistes i elements suggeridors per a debats posteriors", afirmava el ministre. I en aquest sentit, més enllà de discutir si un sistema majoritari afavoreix més o no l'estabilitat política o si un més proporcional facilita o no els consensos, les propostes han estat múltiples. S'ha parlat d'introduir una segona volta a la circumscripció parroquial en cas que hi concorressin més de dues candidatures, la possibilitat que un 10% del cens electoral pugui demanar la convocatòria d'un referèndum sobre una qüestió en particular -perquè "no s'està al 100% d'acord amb el grup polític i els ciutadans han de decidir sobre grans decisions"- i d'establir llistes obertes en la circumscripció nacional en el sentit de donar la possibilitat als electors d'escollir l'ordre dels candidats proposats pels partits (Andorra Endavant), de despolititzar els col·legis electorals, de regular el vot electrònic o directament suprimir les circumscripcions parroquials, a banda de plantejar un sistema proporcional als comuns, on la majoria absoluta els buida de representativitat, i "s'ha de lluitar l'absolutisme electoral i instaurar la cultura de pactes" (PS), entre d'altres propostes.
Sobre la desafecció política, Carine Montaner, d'AE, afirmava que ve "perquè els polítics diuen una cosa en campanya i després en fan una altra", mentre que Susanna Vela, del PS, assenyalava que hi ha una "gran proporció de residents que no poden votar".
També s'ha parlat dels partits polítics i de la necessitat de la seva existència com a corretges de transmissió entre la societat i les institucions, per reduir els personalismes i que el que compti siguin els projectes. Montaner afegia que caldria modificar també la llei de partits i prohibir que els càrrecs electes i de confiança donin un percentatge del seu salari al partit, doncs això genera "amiguisme".
El resultat final ha estat el rebuig de la proposta per part de la majoria, que afirmava que és un debat "interessant, que s'ha de fer i no eludim, però no forma part de la nostra agenda en aquesta legislatura", i a més, per evitar "suspicàcies, s'hauria de tenir de manera més assossegada i "més distant d'eleccions".
