El Consell General aprovava aquest matí per assentiment, és a dir, amb l'acord de tota la cambra, la reforma del Codi de relacions laborals pactada entre patronal i sindicats per afavorir la representació dels treballadors dins les empreses. Es tracta d'un "ajust" per incentivar que s'escullin representants dels assalariats, una cosa que interessa tant a treballadors com a empresaris, i que ha d'enfortir el diàleg social. 

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha repassat alguns dels canvis introduïts, com l'extensió del representant en empreses de menys de 30 treballadors, la possibilitat de constituir comitès d'empresa més reduïts si no hi ha prou candidats, l'ampliació de la protecció per als qui es presentin davant l'aacomiadament fins a sis mesos després de les eleccions, entre d'altres. És una reforma "concreta, útil i prudent", que "no altera l'equilibri essencial de la legislació laboral" i que busca enfirtir el diàleg social, que alhora és garantia de cohesió. 

I amb la modificació es dona compliment a una dels observacions contemplades en la darrera avaluació de la Carta Social Europea, "no ens limitem a reconèixer el dret sinó que posem mecanismes per incentivar i fer possible la pràctica" de la representació dels assalariats, afegia Marsol, mentre la ministra d'Afers Socials, Trini Marín, anunciava en una conferència d'alt nivell del Consell d'Europa l’acceptació per part d’Andorra de l'article 28 de la Carta Social Europea revisada, que justament reconeix el dret dels representants dels treballadors a gaudir d’una protecció efectiva en l’empresa i a disposar de les facilitats adequades per exercir les seves funcions.

Un primer pas
La casualitat, o no, ha fet que també aquest matí s'acordés per assentiment la ratificació del Pacte Internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals (Pidesc), que el cap de Govern signava el 23 de setembre passat, quan la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Unió Sindical d'Andorra (USdA) també signaven l'acord per a la reforma de la llei de relacions laborals. El Pidesc reconeix, entre d'altres, els drets laborals, a l'habitatge, la salut i una vida digna, i no deixa de ser el compromís de continuar avançant en l'àmbit dels drets fonamentals.

Així, si en el debat de la llei de relacions laborals l'oposició, i especialment la bancada socialdemòcrata, ha avançat la voluntat d'una reforma més profunda, per entre d'altres eliminar l'acomiadament no causal, i es reconeixia que la reforma proposada era un "pas important però només un primer pas", en paraules de Núria Segués de Concòrdia, en el debat del Pidesc han coincidit a assenyalar "l'obligació" de fer efectius els drets, de sotmetre's a avaluacions i "continuar avançant on encara hi ha escletxes", cosa en la que també han coincidit des de la majoria.

En aquest sentit, la demòcrata Berna Coma reconeixia que "no és el mateix tenir la legislació que que sigui una realitat", i posava precisament l'exemple del Codi de relacions laborals, que legislava els mecanismes de representació dels treballadors dins les empreses i a la realitat només 17 empreses tenen representants dels assalariats o comitès d'empresa, i la majoria són o públiques o fundacions, tal i com havia reconegut Marsol en el debat previ.

Lligat, ni que sigui de passada amb el Pidesc, que ordena oferir un ensenyament primari obligatori i gratuït i un secundari accessible, el Consell General també validava el Conveni amb França que garanteix la continuïtat de la presència del sistema educatiu francès al país i preveu el cofinançament de la renovació de les infraestructures com la del Lycée, la reforma del qual començarà ben aviat.


Acord per modificar la Logtu en el marc d'una nova comissió
Com era d'esperar, el ple del Consell General ha validat el dictamen de la Comissió d'Estudi per analitzar les accions i mesures tècniques del 'ordenació del territori i urbanisme a implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible. I també la creació d'una nova comissió legislativa per abordar la modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme d'acord amb les conclusions, fruit del consens, recollides en el dictamen. Potser no era tan previsible, o com a mínim hi havia algun dubte al respecte, de que es validessin els dos punts de l'ordre del dia per unanimitat, doncs es dubtava del posicionament que defensaria finalment Andorra Endavant.

Des de tots els grups, excepte el liderat per Carine Montaner, que no ha explicat la seva opinió sobre el dictamen, han coincidit en assenyalar l'esforç fet per construir consensos i que ara s'enceta una segona fase d'aquest treball. A més, s'han destacat algunes de les conclusions recollides en el dictamen. 

D'aquesta manera, la demòcrata Gemma Riba, recordava que l'objectiu buscat era el de trobar mesures a implementar per tenir un "creixement més sostenible" i que les mesures trobades busquen millorar la coordinació entre administracions en matèria urbanística, el respecte pel medi ambient i tenir en compte la disponibilitat dels recursos, així com preservar la identitat i la cohesió social del país.

Des de Concòrdia, Pol Bartolomé ha hagut de llegir les intervencions que s'havia preparat Jordi Casadevall, que no ha pogut assistir al debat d'aquests punts ja que s'han postposat per a la tarda. Així, Casadevall, en boca de Bartolomé, ha subratllat el consens assolit en les conclusions, que es guiaven pel "principi de prudència" i avisava que canvis futurs portaran noves recomanacions.

Pels socialdemòcrates, Laia Moliné defensava que no es tancava el debat, sinó que ara s'obria amb "més rigor i visió de futur", després de posar en relleu que entre el 2029 i el 2024 el parc d'habitatge ha crescut un 18% i la població un 12%, i això no s'ha traduït en més habitatge per a la gent del país.

Víctor Pintos, en nom de Ciutadans Compromesos, demanava que la futura evolució de la Logtu "no s'ajusti a una reforma cosmètica", sinó que s'orienti a trobar un nou equilibri entre desenvolupament, preservació ambiental i cohesió social.

Malgrat no pronunciar-se sobre el dictamen, Andorra Endavant sí que ha expressat la voluntat de participar en la comissió per modificar la Logtu i Montaner ha advertit que "defensarem els drets dels propietaris".


Validació de Neus Cornella sí, de l'Institut de l'Habitatge no
El nomenament de Neus Cornella com a membre del comitè director de l'Institut Nacional de l'Habitatge ha estat avalat per totes les formacions polítiques, que han assenyalat la idoneïtat del seu perfil professional. "Reuneix objectivament i sobradament tots els requisits", ha resumit la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. Però l'oposició ha aprofitat per reiterar les crítiques contra el propi INH, les tasques del qual consideren que s'haurien i es poden dur a terme des de l'estructura orgànica del Govern, sense necessitat d'una estructura suposadament independent.


Recordatori de la Llei d'economia
Tant majoria com oposició han recordat a Andorra Endavant les disposicions de la Llei d'economia circular, que obliguen els establiments d'alimentació a adoptar mesures per reduir el malbaratament alimentari iguals a les que s'incloïen a la proposta d'acord que promovien.