Des de fa temps es veu que alguna cosa s’ha de fer. La col·laboració dels despatxos d’arquitectura del país amb altres de fora ha creat incomoditat i fins i tot ha generat denúncies i un estira-i-arronsa amb les administracions. Ara, però, hi ha un canvi significatiu. I doncs? Ho explica la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Laura Sánchez. El que s’està treballant ara per ara és que els arquitectes estrangers que facin col·laboracions puntuals amb els despatxos andorrans hagin de tenir els mateixos anys d’assegurança que els d’aquí; o sigui, 10 anys. Un gir de guió si es té en compte que l’anterior degana, Zaira Nadal, havia declarat fa un any i mig en una entrevista al Bondia que "a Espanya els arquitectes tenen un any de responsabilitat sobre els acabats superficials" i que “hauríem de tendir cap aquí”.  

Segons Sánchez, “un tema que estem parlant amb Interior és la responsabilitat futura”. I és clar que “els arquitectes forans poden cooperar amb els d’aquí”, però recorda que la seva col·laboració és puntual per a un projecte concret. I afegeix: “ens preocupa què passarà si en un futur hi ha problemes en aquells edificis i ells ja han marxat”. Tal com indica, actualment, l’arquitecte d’Andorra és qui acaba responent a través de la seva assegurança si hi ha un problema. És per això que “estem treballant per contemplar aquesta possibilitat legalment i garantir que no acabin sent els arquitectes d’aquí qui hagin de carregar amb les responsabilitats de qui ja no hi és”. 

La degana del COAA vol deixar clar que de moment “no hi ha cap cas, però és una escletxa que volem tancar”. Per aquest motiu, “estem treballant perquè la normativa obligui aquests professionals a disposar d’una assegurança decennal equivalent a la nostra”, per garantir d’aquesta manera que la cobertura no s’extingeixi en acabar l’obra.

Aquesta regulació s’inclourà en la nova Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Una norma que des d’aquest col·lectiu i també des de l’Associació de Contractistes d’Andorra (Acoda) fa més de deu anys que es demana, si es repassa l’hemeroteca. En aquest sentit, Sánchez recorda que  l’assegurança dels arquitectes és un dels “punts claus”. Al seu parer, la LOE és una llei fonamental que definirà les responsabilitats de cada agent que intervé en el procés constructiu. “És una eina de seguretat jurídica essencial per al sector que fa anys que s’intenta tancar, i esperem que aquesta vegada s’aconsegueixi per garantir que cada part respongui de la seva execució durant tot el període legal establert”, conclou.

Què passa a Espanya? Entre un i deu anys
La Llei d’ordenació de l’edificació (LOE) espanyola estableix diverses modalitats i durades de les assegurances de responsabilitat civil de tots els actors que intervenen en una construcció. Així, la LOE estableix terminis d’un, tres i deu anys (més dos de prescripció) per a diversos tipus de defectes constructius. A més, el Codi Civil també determina un termini general de prescripció de cinc anys per a les accions personals que no tinguin  un termini especial.

D’altra banda, en relació amb una obra, les assegurances obligatòries són una de decennal i la d’accidents de conveni, així com la de responsabilitat  civil professional per a tècnics com ara arquitectes, aparelladors i enginyers. De tota manera, els promotors poden exigir d’altres assegurances encara que no siguin obligatoris.