Sobre una taula del vestíbul del Consell General hi ha un cartell amb el lema Volem un món millor i unes cartolines amb els colors de la bandera andorrana. El copríncep episcopal i bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat, explicava que “com a Principat d’Andorra, avui hem d’estar molt contents perquè hem contribuït a la pau a la nostra comunitat internacional i nosaltres, com a país sobirà volem aportar aquest dret humanitari amb l’acollida d’aquests nens i nenes”.
Abans, Sor Lucía Caram expressava la seva voluntat que aquesta experiència sigui el punt de partida de noves col·laboracions amb Andorra. Els infants gaudeixen d’uns dies lluny de la guerra, i això és nota. Molts d’ells han perdut els pares “de manera violenta” a causa del conflicte i arrosseguen, segons va dir la monja, “una motxilla molt, molt pesada”. De fet, va relatar que alguns van arribar plorant per la preocupació de deixar les seves mares soles a Ucraïna. Ara, fins i tot ja no estan pendents del telèfon mòbil i estan relaxats.
“Ens preguntaven: aquí no cauen bombes?”, va manifestar tot just quan van arribar. També es van sorprendre d’haver pogut dormir tota la nit sense interrupcions, una realitat desconeguda per a molts d’ells al seu país durant aquests anys de guerra. Precisament, la setmana abans de marxar, el seu país va patir molts bombardejos per part de l’exèrcit rus. Els participants han viscut en un país en guerra i Lucía Caram va opinar que “arribarem fins que arribi la victòria i la victòria serà la pau”.
Segons la religiosa “estem molt pitjor ara que a l’inici de la guerra”. Per a la majoria dels infants, aquest és el primer viatge fora d’Ucraïna, la primera vegada que pugen a un avió i que se separen temporalment de les seves famílies.
Va fer una crida a no normalitzar el patiment dels menors afectats per la guerra. Va afirmar que a molts d’aquests infants “els han robat la infància” i va defensar que oferir-los uns dies de pau és també una manera de retornar-los l’esperança.
"Una forma de guanyar la guerra és aconseguir que els nens puguin tornar a somriure”. Entre les activitats que han dut a terme a la Seu d’Urgell, hi ha hagut la visita al Parc del Segre i els banys a la piscina, on, segons Caram “ja hi ha una altra cara i una altra mirada”. Va considerar que aquest és precisament el propòsit del projecte: “Estem complint el nostre objectiu, que els nens siguin nens”. D’aquesta manera, l’experiència els permet descobrir una realitat completament diferent i recuperar, encara que sigui per uns dies, una infància marcada fins ara pel conflicte.
Sor Lucía Caram, amb la Fundació del Convent de Santa Clara ha promogut 44 corredors humanitaris a Ucraïna amb un balanç més que considerable: 4.000 persones han arribat a Catalunya com a refugiades i 210 ambulàncies han estat enviades al país europeu per atendre ferits en el conflicte. El darrer es va fer el passat mes: La Caravana de la Bondat de juny, amb 21 ambulàncies, 9 vehicles i una pick up. La religiosa encara té temps de preguntar als periodistes pel Mundial de futbol i per les seves preferències. Nascuda a l’Argentina i resident des de fa anys a Manresa confessa que dimarts estava amb França i no amb Espanya. Perquè? “Si mai Argentina arriba a la final, Espanya em fa molta por”. Troba una aliada amb una companya periodista que també és d’origen argentí i fa broma sobre la scaloneta, com es coneix popularment la selecció amb el cognom del seu tècnic, Scaloni. El dubte és si la scaloneta tindrà tanta energia com Sor Lucía
