Encara els estan avaluant o ni tan sols això i ja els publiciten com si fossin titulacions oficials. Són bàtxelors i màsters fantasma? Una fake news fins i tot? El toc d’atenció l’hauria de donar, es veu, qui té la competència: el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, però a tot no s’arriba. Bé, en el cas dels bàtxelors la confusió ara és més que paradoxal, ja que en un paràgraf es pot llegir: “Sí, és oficial. I sí, l’anomenem bàtxelor, però tu el pots anomenar títol europeu.
Aquesta carrera en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) és un títol universitari de tres anys (180 ECTS), equivalent a un Grau a Espanya i reconegut a tot l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)”. Mentre que en un aclariment es fa notar que el pla d’estudis està “pendent d’informe favorable de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i aprovació per Decret del Govern del Principat d’Andorra”. Un petit matís escrit en lletra petita però que com assenyala algun dels experts no és gens menor, pot portar a equívoc i produir també algun disgust.
El pitjor, assenyalen igualment algunes fonts, és que es poden generar falses expectatives entre els estudiants, que poden "picar" atrets per l’oferta d’una reducció considerable de preu: un 40% concretament és el que publicita un d’aquests centres privats. I el que costaria 3.000 euros, ara es quedaria en 1.800 el primer any si es fa la inscripció abans del 31 de març. Ep! de bàtxelors només n'hi ha dos, però és que de màsters, fins a vuit: en Business Intelligence, en Direcció Comercial, en Direcció Financera, en Intel·ligència Artificial, en Borsa i Mercats Financers, en Màrqueting Digital, en Psicologia Aplicada, en Executive MBA... I en aquest cas últim sí que sembla que el més calent està a l’aigüera. També en aquest cas hi ha un descompte del 40%, ja que si hom s'hi matricula abans del 31 de març el que costaria 1.850 euros es quedarà en 1.110. El que no s’especifica en relació amb els màsters és que també l’AQUA hi ha de donar el vistiplau i el Govern els ha d’haver aprovat per decret, quelcom que és diferent a Espanya. De tota manera, també aquí s’aplica com una mena de subterfugi en fragmentar cadascun dels màsters en uns quants cursos, potser per salvar de moment la manca d’aprovació oficial del màster. Això en una de les universitats, perquè en el cas d’altres centres universitaris privats, el que es fa és oferir una solució més creativa? En comptes de màsters es proposen el que anomenen programes universitaris.
El que sí es pot afirmar, per ser justos, és que aquests centres privats sí que tenen el pla estratègic aprovat i segurament estan esperant amb candeletes que els aprovin també bàtxelors i màsters. Hi ha qui reconeix que l'AQUA està tenint en aquest primer trimestre de l'any una feinada de por que frega la saturació, de fet. Però és clar des de l'agència, com han estat demostrant, volen fer la feina de la manera més acurada possible. El risc? Ja el coneixen perquè són ben conscients que les demandes a la Batllia de les universitats es poden també acumular. Caldrà veure què passa.
Tornen a ensopegar amb les matemàtiques
Hi ha una millora respecte del curs anterior, però els estudiants presencials de nou accés a la Universitat d’Andorra (UdA) del curs 2025-2026, tot i que milloren la nota de raonament matemàtic, encara no arriben a l’aprovat. Concretament, la nota mitjana d'aquesta prova ha estat un 4,5 sobre 10, com el curs anterior. És significativament diferent en funció del sexe, sent la mitjana dels homes un 5,3, més alta que la de les dones, que ha estat un 3. Així es desprèn del recull de dades que des del curs 2011-2012 realitza el Grup de Recerca Interdisciplinari en Educació (GRIE) sobre els estudiants presencials de nou accés als estudis de bàtxelor de l’UdA. Seguint encara amb el raonament matemàtic, es recomana la necessitat d’intervenció prèvia a l’accés a la universitat per reduir les diferències en el nivell de competència en raonament matemàtic entre els estudiants.
A més de la nota en matemàtiques, l’informe mostra que tornen a predominar els homes per sobre de les dones com en els darrers tres cursos. Ara, els homes representen un 57,4% del total d’estudiants nous presencials a l’UdA. S’agreuja la masculinització dels estudis d’Administració d’empreses, que històricament havien mantingut un equilibri entre dones i homes, que s’ha trencat en els dos darrers cursos (un 75% d’homes el curs anterior i un 82,4% d’homes aquest curs). Pel que fa als estudis d’Infermeria i de Ciències de l’Educació, continuen feminitzats (amb un 28,1% i un 27,3% d’homes, respectivament). Pel que fa als estudis d’Informàtica, continuen masculinitzats, amb un 91,3% d’homes. En relació amb això, es proposa actuar en etapes prèvies a la universitària per garantir que es trenquen estereotips i que l’elecció dels estudis universitaris s’ajusta a les capacitats i interessos dels estudiants sense venir condicionada per altres factors socials.
Quant a l’entorn familiar dels estudiants, es destaca que la majoria (71,3%) tenen com a principal font de finançament dels seus estudis la família; també són la majoria (81,7%) els que no treballen; i un 32,3% els que treballen més de 10 hores setmanals. Com el curs passat, es reflecteix que un 35,7% de les mares tenen estudis universitaris, mentre que en els pares el nivell d’estudis més nombrós és el dels obligatoris, amb un 45,2%. Sobre la llengua predominant en la família, en primer lloc se situa l’entorn bilingüe català-castellà, seguit del monolingüe català.
També s’observa que per al 53,9% dels enquestats, l'UdA ha estat la primera opció i els motius per escollir-la han estat poder estudiar a prop de casa i gaudir d’una atenció personalitzada. El batxillerat del sistema educatiu andorrà és la principal via d'accés, amb molta diferència respecte a la resta de sistemes, situació que es repeteix els dos darrers cursos.
