L’associació Diversand ha reclamat al Govern i al Consell General una acció més decidida per combatre les agressions i l’assetjament transfòbic i LGTB-fòbic al país arran del cas de l'activista Noah Rodríguez, qui va denunciar per xarxes el primer cas públic d'assetjament transfòbic laboral. La vicepresidenta i portaveu de l’entitat, Isabella Vargas, ha subratllat que el cas de Rodríguez és el primer laboral que es troben des de l'entitat, ja que la resta són en "entorns escolars i amb menors implicats". Davant la falta d'eines i mecanismes per defensar-se jurídicament, Diversand ha fet una crida al Govern i els grups parlamentaris a incloure el delicte d'odi al Codi Penal. No és una demanda nova, i, de fet, el col·lectiu l'ha portat en l'informe que va elaborar amb d'altres entitats del país per a l'Examen Periòdic Universal de l'ONU sobre els drets humans.
Vargas ha recalcat que el primer pas és disposar de dades fiables sobre la magnitud d’aquestes situacions. “Necessitem informació sistematitzada sobre els casos d’agressió i assetjament per poder entendre el problema i dissenyar polítiques eficaces. Sense dades, és difícil protegir les persones del col·lectiu LGTB+”, ha explicat Vargas.
“Aquest cas [de la Noah Rodríguez] evidencia que la violència cap a persones trans no es limita a les escoles. És urgent disposar d’eines legals que protegeixin les víctimes també al món laboral”, ha indicat. Dins de l'entorn educatiu, Diversand té mecanismes per fer pedagogia. “Moltes vegades una xerrada als professors o acompanyar els pares ajuda que les persones que treballen amb persones trans puguin ser més comprensives i comprendre la importància de dir el nom que ha escollit la persona o fer servir els pronoms que ha escollit”, ha expressat, tot apuntant al fet que aquesta realitat no es pot traslladar a l'entorn laboral.
Vargas ha recordat que actualment la legislació andorrana, tot i prohibir la discriminació per raó de sexe o identitat de gènere, no contempla el delicte d’odi dins del Codi Penal. "Des de fa temps ja parlem de l’absència del delicte d’odi i del discurs d’odi al Codi Penal i és una qüestió que hem vist des de fa temps que necessitem dades respecte a les agressions i necessitem una manera de protegir les persones del col·lectiu”, ha expressat.
A més, l’associació insta el Govern a destinar una partida per finançar la recepció de dades i elaborar un informe públic. “Amb dades de la policia podríem determinar que aquestes agressions han estat per motius d’il·legitimitat o de fòbia i fer un estudi públic amb dades reals amb les quals poder fer una fotografia de quines són les situacions”, ha refermat Vargas.
"Em van regalar una Bíblia"
L'activista trans Noah Rodríguez ha explicat que el segon dia d’ingressar a la botiga de cosmètica, una companya li va regalar una Bíblia dient-li que havia de “reconsiderar coses” només per la seva aparença, perquè anava maquillada. Segons Noah, això va ser el primer senyal d’un ambient hostil. Durant aquella setmana la mateixa companya li va comentar que, per haver nascut en un ambient de dones, Noah estava confosa i, sent un home, es creia una dona. Això la va portar a trucar a la gerent perquè l’assetjament no continués. Tot i això, la companya no va reconèixer el seu error ni demanar disculpes, i com a mesura es va canviar de planta.
Per la falta de personal, sovint coincidien. Noah va rebre amenaces de mort amb un to sarcàstic: “et tiraré per les escales o t’enviaré el de la moto”. A més, una segona encarregada va tocar-li la natja dreta i fent comentaris despectius sobre el seu pes, fet que Noah va ignorar per no perdre la feina.
Durant els mesos de setembre i octubre, Noah va intentar suportar la situació treballant hores extres, tot i que els comentaris sobre el seu maquillatge i la modificació de les seves tasques feien que se sentís com una molèstia. Aquesta situació va derivar en un atac d’angoixa i paranoia el 29 d’octubre, desenvolupant agorafòbia i depressió. Explica que les companyes mostraven supèrbia i impertinència en l’assignació de tasques i el tracte general.
Noah ha denunciat les treballadores i ha fet pública la seva queixa a les xarxes socials per conscienciar sobre el respecte a totes les identitats de gènere, incloses les persones trans. Ha rebut assessorament per al canvi de nom, la jurisdicció voluntària, i està en tractament farmacològic i terapèutic per començar l’hormonació, un procés lent, però que li fa molta felicitat.
Sobre el delicte d’odi, Noah disposa de proves documentals i gravacions dels fets, així com del reconeixement escrit que ha de signar la gerent com a testimoni. També destaca que, en aquell moment, no s’expressava com a dona per por que això augmentés la discriminació. Amb tot, insisteix que cal canviar la normativa i incloure els delictes d'odi al Codi Penal amb l'objectiu d'evitar casos com el seu.
