“Ens ha arribat que tiren la gent al riu i que els bombers els han de traure d’allà”. Aquesta és una de les agressions que han de suportar les persones LGTBIQ+ per la seva condició. Un exemple de les dues o tres al mes que es donen a Andorra. S’acostumen a donar de nit, “que és quan la gent beu alcohol i té menys vergonya i menys pudor”. Així ho ha reiterat avui –no és la primera vegada que ho fa– la vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, en la presentació de l’informe per a l’examen periòdic universal de Nacions Unides sobre violències de gènere i drets de les persones LGTBIQ+ que han portat a terme la seva associació i Stop Violències amb el suport de The Advocates for Human Rights i Women’s Link Worldwide.

Precisament la no-tipificació del delicte d’odi en el Codi Penal que protegeixi qui pateix els atacs és un dels aspectes que recull el document, que és “una avaluació civil” de l’estat dels drets humans al país que pot servir per acabar de donar una empenta a lleis i reglaments que encara que estiguin aprovades no s’acaben de desplegar, ha declarat Vargas. Tampoc no es destinen els recursos econòmics ni logístics per fer-les efectives, ha afegit la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza. I denunciar-ho “no és una deslleialtat”, ha reblat.

Entre els incompliments dels drets humans que denuncia l’informe es troba el decret per a l’atenció de les persones trans, que ja forma part de la cartera de serveis de la CASS però que el Govern no acaba d’aprovar. Quelcom que contravé el que recull la Llei de no-discriminació i d’igualtat de tracte que recull el dret a l’autodeterminació de gènere, ha fet notar Vargas.

Un altre dels aspectes que es posa en relleu és la manca d’experts en l’atenció a les dones que pateixen violències sexuals. Segons ha remarcat Mendoza, això es pot observar en l’àmbit sanitari i judicial. Una mancança que també es dona en relació amb les agressions LGTBI-fòbiques. “Cal una formació tant als cossos de seguretat com al personal sanitari pel que fa a la discriminació LGTBI, perquè que nosaltres sapiguem no hi ha cap expert en aquestes qüestions”, ha manifestat la vicepresidenta de Diversand. Mendoza també ha denunciat que al Principat no es comptabilitzen els feminicidis. “Hem de començar a exigir que ens expliquin quants n’hi ha”.

Fins al novembre el Principat no serà avaluat sobre els drets humans, però a finals d’agost representants de les dues entitats es desplaçaran a  Ginebra per fer pressió i abordar l’informe amb delegacions d’altres països.

El govern puntualitza
Si aquesta presentació de l’informe, ja publicat des de dilluns al web d’Stop Violències, es feia al matí, a la tarda el ministre portaveu, Guillem Casal, ha mostrat el suport a les víctimes d’agressions LGTBI-fòbiques expressant que “ens posem al servei de les víctimes”. De tota manera, ha assegurat que no tenen coneixement de les dades i que “si ha passat, segur que han rebut la millor atenció possible”. Així mateix, ha dit que no li consta que s’hagin produït atacs com el denunciat de “tirar la gent al riu”. 

En relació amb la tipificació del delicte d’odi, el ministre ha subratllat que el Govern “sempre s’ha mostrat disposat a avançar en un model més garantista envers les víctimes”. Per això ha afirmat que “seríem favorables a la modificació del Codi Penal”.

D’altra banda, el ministre portaveu ha posat en relleu que amb la modificació de la Llei de família, a Andorra ja es pot fer el canvi de nom i de sexe. Un pas que mostra al seu parer el reconeixement de les persones LGTBIQ+. També s'ha referit al matrimoni igualitari, que ja es pot portar a terme des de fa temps.

Sobre el que sí ha volgut mostrar Casal expressament el desacord del Govern és en les declaracions expressades en relació amb l’informe sobre la desprotecció de les víctimes de violències sexuals i la vulneració dels drets de les dones en l’àmbit judicial perquè són “informacions incertes i tergiversen la realitat”.

Així, quant a la desprotecció de les víctimes de violències sexuals, el ministre s'ha remès al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere. Es tracta d’un recurs “consolidat” que ofereix una “atenció personalitzada” a les dones que pateixen o han patit situacions de violència en diversos àmbits i ho fa a través d’un “treball en xarxa” que compta amb professionals de diverses àrees. 

Pel que fa a la vulneració del dret a la Justícia, Casal ha posat en relleu que les dones que justifiquin insuficiència de recursos econòmics sempre poden obtenir l’assistència jurídica gratuïta d’ofici.

Finalment, un altre dels punts que el ministre ha volgut puntualitzar és el dels feminicidis. Va assegurar que si en la memòria de la Fiscalia no es comptabilitzen és perquè afortunadament “no n’hi ha hagut cap”.