L’impuls del català a les universitats està supeditat a repensar el model d’ensenyament superior que es vol per al país. Ara que ja hi ha autoritzats fins a sis centres universitaris?, la Universitat d’Andorra, la Universitat Carlemany, la UNIPRO Universitat Digital Europa, la Universitas Europaea IMF, la Western Europe University i la TECH Global University. Doncs es veu que sí. Així ho ha declarat el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró.

Per al ministre, no és el mateix la Universitat d’Andorra, que és pública, i on el català té “un pes gran”, que els centres d’ensenyament superior privats on “en té menys”. Ara bé, per fidelitat al que recull la Llei de la llengua pròpia i oficial, des del Consell Nacional per la Llengua, que es va constituir el 2 de juny presidit per Educació i Cultura, “estem treballant per assegurar i definir com serà aquesta presència”. 

Es decantarà per un percentatge de càrrega lectiva com si d’un sistema de quota de català es tractés? Baró no s'ha volgut  mullar i s'ha remès a la reunió que ha de mantenir la Junta de coordinació sobre llengua i formació per acabar-ho de definir. Però el que ha assegurat és que “no ha de ser idèntic per a tots els centres”. I no només això, sinó que l’impuls del català “s’ha de vincular amb la reflexió que estem fent, seguint un mandat del Consell General, a l’hora d’establir una estratègia nacional d’ensenyament superior”. Una estratègia que de servir per definir en quines modalitats d’institucions d’ensenyament superior es vol créixer. “I en funció d’aquestes modalitats haurem d’adaptar la presència del català”, ha incidit el titular d’Universitats.


“Bona” salut del català
Segons Ladislau Baró, “la salut del català a Andorra és prou bona, prou robusta”. Ara bé, cal tenir en compte que ha de “coexistir amb altres llengües tenint en compte que ha de conviure amb els turistes i amb el creixement migratori. I no només això, sinó que ha de conviure amb diferents sistemes educatius des de fa molt de temps. Per tant, “el català té competidors potents dins del nostre país”, ha reblat el ministre. Tot i aquest context, al seu parer també hi ha uns suports “potents” que venen donats d’una banda per la tradició, i de l’altra, per l’ordenament jurídic, la Constitució, i per les polítiques públiques que es porten a terme.  

De tota manera, el ministre ha reconegut que mai es fa prou per continuar potenciant la llengua pròpia en tots els àmbits, i que especialment s’ha de reforçar en l’educatiu i en el dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, va assegurar que continuaran treballant en aquest sentit.


Apassionats per la llengua
Què tenen en comú estudiants universitaris de països com Rússia, Polònia, Espanya, Regne Unit, Alemanya, França, República Txeca, Itàlia, Ucraïna, Hongria, Mèxic o Xile? Doncs segurament moltes coses. Ara bé, els trenta que s’han aplegat a Andorra per al campus universitari, un d’ells acompanyat d’una gosseta, tenen en comú la “passió vital” per la llengua catalana. Ho deia el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, en la benvinguda als alumnes participants en la iniciativa. El català, recordava, amb “un pes literari important” que va posar de manifest Mossèn Cinto al segle XIX, i que va normativitzar Pompeu Fabra al  XX. La parròquia acollidora en aquesta edició, i ja en són 24, és Escaldes-Engordany. 

El Jose de Ciudad Real és un dels participants al campus. La seva relació amb el català és del tot curiosa, ja que hi va entrar en contacte per poder llegir el llibre d’un autor anglès que no estava traduït al castellà però sí al català. Això va ser abans de la pandèmia i durant la Covid, com que “tenia temps lliure” va fer les seves aproximacions a la llengua catalana. D’això fa cinc anys, tot i que de formació reglada, puntualitzava, “només tinc quatre mesos”. Entre els aspectes a destacar del campus per al Jose? Una “oportunitat meravellosa” per fer amics i la intensitat viscuda ja abans d’arribar al Principat, ja que el grup venia de Girona i de la Costa Brava. Així que “necessitarem temps per processar-ho tot”.

A la Uliana, alumna de la Universitat estatal de Moscou, no calia ni fer-li preguntes. Estudia català des de l’octubre de l’any passat i li “encanta”. Volia visitar Espanya i Andorra, diu, i poder parlar amb la gent en la seva llengua materna i també conèixer els costums. Pel poc que ha pogut copsar, “la llengua principal és el català”. I el que més destacava era la felicitat de la gent quan els parlava en català.