Les tradicions existeixen per algun motiu. Són un símbol d’identitat que enorgulleix els que les mantenen vives. I el Pubillatge d’Escaldes n’és un clar exemple. L’any 1971, la Unió Pro-Turisme (Uptee) va decidir implementar-lo, seguint l’estela d’altres localitats catalanes. Per al seu president, Jaume Ambor, és un orgull poder representar Escaldes per tot Catalunya. De fet, és l’única parròquia d’Andorra que segueix aquesta tradició. Segons l’Hereu, Adrià Llobet, és perquè les altres no volen, no ho accepten, “crec que diuen que és una xorrada”. La Primera Dama, Yanira Fernández, opina que és perquè els joves no coneixen ni entenen el sentit que té, i els caldria endinsar-se en aquest món per veure què és. Alguns dels seus amics, que tampoc saben ben bé què és, “se’n riuen una mica”, diu la Pubilla, Júlia Noguer, perquè sovint els veuen a missa i amb els vestits tradicionals, però alguns també tenen la curiositat d’aprendre i conèixer què és el Pubillatge. Com diu l’Hereu, “s’ha de viure”.

Per poder optar a representar la parròquia han de passar per un procés d’elecció. La Segona Dama, Sandra Gómez, explica com és: “primerament ens fan un examen de deu preguntes sobre cultura general d’Andorra; després, hem d’escriure una redacció respecte què significa ser Pubilla o Hereu, i, finalment, una entrevista i un dinar amb el jurat, on tenen en compte el nostre comportament i formalitat”. A més, un cop acabades aquestes primeres proves, fan una cercavila amb els Pubillatges d’arreu, que sempre estan convidats per celebrar el nomenament dels nous abanderats. Per acabar, fan la cerimònia d’elecció i proclamació dels nous escollits. La d’aquesta promoció va ser al Parc de la Mola l’abril del 2024.

Tant la fadrina major d’Escaldes, Neus Mallol i el responsable de Pubillatge, Òscar García, com el president de l’Uptee els solen acompanyar allà on van: a Mont-roig, al Rosselló, a Arenys de Mar, a Alcarràs i a molts altres pobles de Catalunya. La Pubilleta, Laia Rabassa, té 72 pins a la banda, un de cada lloc diferent. Però no ha anat a tots, “alguns pins me’ls han donat”, diu mentre mira la seva cinta, orgullosa. Espera ser Pubilla algun dia, de la mateixa manera que l’Hereuet, Leo de Nuzzo, que vol ser Hereu. Tots dos tenen deu anys, set o vuit menys que els seus companys; per tant, encara els queda temps per poder ser-ho, però si segueixen amb les ganes i la il·lusió de representar la seva parròquia, ho seran. Segur.

Amb el temps que porten junts s’han convertit en una família. Els ha fet estimar encara més la parròquia i el país, i exportar les nostres tradicions amb orgull allà on vagin. A més, quan acabi el seu Pubillatge, es podran quedar amb els vestits i les bandes com a record i herència per a tota la vida.