El Sindicat d'Habitatge d'Andorra vol que la llei desintervenció empari els contractes de residència habitual formalitzats després de l'any 2021 que vencin entre el 2027 i el 2030. Des de l'organització es recorda que aquestes famílies ja paguen rendes molt elevades de mercat. Rebutgen el tall cronològic actual perquè consideren que genera un greuge comparatiu injust entre els mateixos llogaters i beneficia excessivament els propietaris que van canviar de llogaters després d'aquella data. Els grups de l'oposició, com Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, ja han presentat esmenes per solucionar aquesta situació de vulnerabilitat davant la fi del règim de pròrrogues obligatòries.

Sobre aquesta i altres qüestions, el Sindicat ha informat que, a hores d’ara, encara està pendent de rebre la confirmació definitiva per a la data i l’hora de la reunió amb els grups parlamentaris de Demòcrates per Andorra (DA) i Ciutadans Compromesos (CC). Tot i no haver pogut celebrar encara la trobada per incompatibilitats d’agenda, l'organització ja ha fet arribar als dos grups de la majoria un document de treball extens amb les demandes, propostes i línies vermelles que consideren imprescindibles davant el que anomenen “llei d’expulsió programada”. Algunes d'aquestes demandes reconeixen que ja han estat recollides parcialment en esmenes d'altres grups. 

Frenar els augments de renda

El col·lectiu també exigeix aturar els augments automàtics de lloguers previstos i una reducció substancial dels increments permesos. Proposen ordenar els preus segons criteris objectius basats en el valor real de l'immoble i la capacitat econòmica de la població a través d'un Índex de Preus de Referència. Així mateix, adverteixen que el preu assequible del parc públic s'ha d'utilitzar com a límit superior de mercat i mai com una palanca per apujar els lloguers privats.

Fi a la 'trampa del fill'

Per combatre la trampa del fill, el sindicat reclama controls reforçats i sancions clares contra el frau immobiliari. Entre les mesures destaquen l'obligació dels grans propietaris de justificar l'ús familiar, la posada en marxa d'investigacions d'ofici abans de la fi del contracte, indemnitzacions per a les famílies afectades i el dret de reingrés al pis amb el lloguer anterior si es demostra l'abús. L'entitat avisa que farà un seguiment independent de les expulsions si l'Administració no assumeix aquestes tasques de control.

Eliminació d'expulsions indirectes

Paral·lelament, se sol·licita la revisió o eliminació de diverses vies d'expulsió indirecta recollides en el projecte de llei. El Sindicat rebutja de ple que es pugui fer fora una família per allotjar un treballador de la propietat, o que la venda del pis serveixi per esquivar els controls d'ús propi. També exigeixen suprimir de la normativa la nova causa de desallotjament per rebre dues sancions de seguretat pública en un any, qualificant-la de desproporcionada.

Compromisos abans del 2027 i advertència de mobilitzacions

De cara a aquelles demandes estructurals que requereixen més temps legal, es demana un compromís públic del Govern amb terminis fixats abans del 2027. Això inclou l'aplicació d'un mecanisme anti-expulsió perquè ningú perdi el seu habitatge sense una alternativa digne al país, i una reforma de la Llei d'arrendament de finques urbanes per instaurar el contracte indefinit. Finalment, es reclama un cens d'habitatges buits lligat al Registre de la Propietat i una millor coordinació institucional amb l'Institut de l'Habitatge i la Taula Nacional de l'Habitatge.

L'organització llança una advertència sobre l'horitzó del 2027, assegurant que el veritable trencament de la pau social arribarà si la majoria no sap gestionar el caos dels preavisos i les pressions immobiliàries. Recorden que, més enllà dels resultats de la manifestació del 16 de maig, el sindicat ja s'ha consolidat com una eina estable de resistència col·lectiva i negociació popular, advertint que exerciran directament tots els drets que la nova llei no els reconegui.