Especialistes en riscos naturals del Pirineu han posat de manifest la necessitat d’implantar sistemes de predicció per prevenir esllavissades i allaus. Ho han fet en el marc de les jornades Poctefa que es van dur a terme a la Sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria. La investigadora de l’AR+I, Anna Echeverria, ha explicat que el projecte “està enfocat en els moviments del terreny” i el seu objectiu “és arribar a anticipar on és més probable i quan que es produeixin aquests moviments".
Durant la trobada ha quedat clar que a més pluja, més risc d’esllavissades o despreniments. Aquesta costant en la natura pren encara més importància en un context en el qual el canvi climàtic pot provocar més fenòmens extrems. Per aquest motiu, és fonamental avançar cap a un sistema d’alerta primerenca que permeti anticipar situacions de risc.
Així, s’està treballant en un mapa de susceptibilitat que té en compte factors com la geologia, la topografia o el pendent per determinar les zones amb més risc. Segons Echeverria, "si sabem quin llindar de pluja ens pot donar problemes, podran saltar les alertes quan hi ha precipitació forta".
La investigadora és membre de l'equip que recopila la informació sobre les esllavissades que hi ha al país. "És un fenomen comú a tot el Pirineu que tractem en aquest projecte de cooperació fronterera", ha assenyalat, per afegir que "la situació no és més greu que en altres zones properes".
De moment, no hi ha un sistema d’alerta concret que detecti si ha de caure un bloc, més enllà dels controls que es fan a algunes zones de risc habitual i l'inventari es constitueix a partir de dades dels bombers, informes, registres d’incidents o notícies de premsa. "No es tracta d’un inventari exhaustiu on surten totes les esllavissades ocorregudes, ja que és impossible, però serà una gran eina de base per a treballs futurs", ha conclòs. Els controls s'efectuen tant amb tecnologies de satèl·lit, mitjançant interferometria, com amb instruments sobre el terreny, com inclinòmetres o extensòmetres, que permeten monitorar l’estabilitat del sòl.
L’objectiu de la jornada d'avui ha estat crear un espai d’intercanvi entre projectes que treballen en àmbits relacionats amb la prevenció i la gestió dels riscos naturals, l’activitat de muntanya i la preservació del territori pirinenc. Al llarg del matí, els ponents han presentat els seus projectes i comparteixen experiències per identificar sinergies, complementarietats i possibles vies de col·laboració futura.
Els projectes treballen en diverses temàtiques vinculades als riscos naturals a zones de muntanya, com ara els moviments de vessant o esllavissades, la degradació dels sòls, els incendis forestals, el desgel del permafrost o les inundacions, així com el desenvolupament de noves eines de monitoratge, sistemes d’alerta primerenca i aplicacions d’intel·ligència artificial per a la gestió del risc.
La trobada forma part del projecte transfronterer Spiral, en el qual participa Andorra Recerca i Innovació (AR+I). En el marc del programa Poctefa, a més de l'Sipiral, Andorra s'integra en tres projectes: SolPyr, Desbosiguem! i Permapyrénées. El primer projecte posa el seu punt de mira en la vulnerabilitat dels sòls de muntanya en relació amb el canvi climàtic i les conseqüències dels usos de muntanya en aquest context. Té com a objectiu proveir una informació unificada dels sòls de muntanya a escala pirinenca així com un catàleg dels principals tipus de sòls i la seva vulnerabilitat
El Permapyrénées planteja una ambiciosa campanya de divulgació i conscienciació a la societat dels efectes del canvi climàtic als Pirineus, així com proporcionar informació precisa a gestors del territori per a actuar en zones d'alta freqüentació de persones i infraestructures exposades a riscos associats a la degradació del permafrost.
El Desbosiguem!, per la seva part, vol aportar solucions integrals per ajudar els gestors d'aquests espais (Parcs Naturals, entitats públiques locals, titulars privats i habitants), a prendre decisions i a gestionar de forma sostenible el territori, lluitant contra les conseqüències del canvi climàtic i de l’emboscament. El projecte té l’objectiu d’elaborar un manual de bones pràctiques sobre l’obertura i manteniment dels espais forestals oberts.
