“Tot treballador de l’Administració general o de l’Administració de justícia, quan està de servei, s’ha d’adreçar en català a l’administrat, independentment de la llengua amb què l’administrat se li adreci”. Així s’estableix en el reglament d’ús de la llengua pròpia i oficial de l’Administració general i l’Administració de justícia de forma general aprovat pel Govern, encara que amb algunes poques excepcions, com quan l’adminsitrat afirma que no entén el català, però si l’entén, encara que no el parli, el treballador públic li haurà de parlar en català.
De la mateixa manera, en el desenvolupament d’accions “de recerca de caràcter social, econòmic o de qualsevol altra natura” -enquestes, qüestionaris i altres investigacions- també s’ha de fer servir el català “al llarg de tot el procediment”, i l’enquestador “s’ha d’adreçar exclusivament en català”, encara que l’enquestat no el parli. Només espermet l’ús d’altres llengües quan l’enquesta es realitzi oralment o telefònicament, “però no en el suport escrit”. L’excepció és en les enquestes que es dirigeixin a turistes, però si aquests són catalanoparlants, “és obligat utilizar el català”.
Igualment, els funcionaris també hauran de parlar català entre ells, siguin del mateix organisme públic o de diferents. I també hauran de ser en català els documents que vinculin l’Administració, ja sigui amb una persona -física o jurídica- o una altra administració, encara que en aquest darrer cas també es podran redactar en altres llengües. Igualment, els informes i treballs que s’elaborin per encàrrec de l’Administració general o la de justícia també hauran de ser en català, i escrits correctament, reservant-se el dret l’administració de retornar el document a l’adjudicatari perquè el torni a redactar si hi ha passatges que no s’entenen, sense cost per a l’Administració. Aquí es preveu una excepció per a professionals estrangers que tinguin “dificultats raonables” per presentar en la llengua oficial documents interns “que no es prevegi que siguin fets públics”, però serà després que el ministeri encarregat de la política lingüística que ho autoritzi.
Els programes informàtics no se n’escapen, i sempre que es pugui l’Administració haurà de comprar la versió catalana o multilingüe que inclogui el català “si n’hi ha, i sempre que això no representi una minvasignificativade les potencialitats tècniques d’aquests”. Les webs també s’hauran d’obrir “automàticament” en català.
En l’àmbit formatiu, els monitors de l’esquí escolar també hauran de parlar en català, independentment del sistema educatiu al qual pertanyin els alumnes, igual que tots aquells que dirigeixin activitats extraescolars d’entitats beneficiàries de subvencions, i les formacions especialitzades “organitzada o pagada totalment o parcialment” per l’Administració haurà de ser “exclusivament en català”. Només en el cas de les formacions per obtenir el permís de conduir, els exàmens podran fer-se en “anglès, espanyol, francès o portuguès en el cas de residents que faci menys de dos anys que resideixen a Andorra”.
Finalment, també hauran de fer servir el català, sempre que “el context ho permeti”, els representants d’Andorra en competicions internacionals.
