En els darrers mesos, el debat sobre el model urbanístic a Ordino ha pres rellevància pública, posant de manifest una qüestió de fons: com es reparteixen els costos de la protecció del territori. El col·lectiu de propietaris de la parròquia subratlla que, tot i compartir l'objectiu de preservar el paisatge, l'esforç no hauria de recaure de manera desproporcionada sobre uns pocs.
Els propietaris recorden que moltes de les terres que ara es volen protegir s’han conservat precisament perquè ells les han mantingut durant dècades sense desenvolupar, contribuint de manera silenciosa a l’equilibri territorial. Per això, defensen que si la preservació del territori és un bé col·lectiu, el seu cost també hauria de ser-ho. En aquest sentit, destaquen que el sistema actual genera desigualtats en aplicar reduccions significatives d’edificabilitat o canvis sobtats de qualificació de sòl que afecten el valor i la viabilitat de determinades finques.
Una de les principals preocupacions dels afectats és la seguretat jurídica. Els propietaris no demanen construir més, sinó que les regles siguin coherents, clares i previsibles. Argumenten que els canvis intensos en la normativa no només són qüestions tècniques, sinó que afecten directament projectes de vida, decisions empresarials i el patrimoni familiar. "Quan es canvien les regles del joc d'una manera tan intensa, es pot debilitar el vincle entre les persones i el territori", adverteixen els propietaris.
El col·lectiu també vol trencar amb la percepció que tenir terra és sinònim de riquesa o especulació. A Andorra, moltes propietats tenen un origen familiar i han estat mantingudes amb esforç, pagant impostos i costos de manteniment durant anys sense obtenir-ne liquiditat. En aquest sentit, el debat no es planteja com un conflicte entre rics i pobres, sinó com una qüestió d'equitat i proporcionalitat.
Així mateix, assenyalen que Andorra no és homogènia. Les diferències en densitat i capacitat constructiva entre parròquies com Ordino i d’altres com Andorra la Vella o Escaldes-Engordany són notables. Per aquest motiu, qüestionen que s’apliquin polítiques nacionals uniformes, com podria ser una regulació dels lloguers, sense tenir en compte que no costa el mateix generar habitatge en una zona amb fortes limitacions urbanístiques que en una amb grans alçades.
