El mercat laboral per als joves amb estudis postobligatoris mostra canvis significatius en la distribució dels sous. Segons es desprèn de les darreres edicions de l’estudi d’inserció laboral, publicat per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior a Andorra (AQUA), la tendència cap a la contenció es registra de manera accentuada en el col·lectiu dels titulats en Formació Professional (FP), que es concentren majoritàriament en el tram de retribució més proper al salari mínim. I què passa amb els graduats universitaris? Doncs que experimenten un estancament en els sous mitjans i veuen reduït el seu accés a les franges retributives més altes. No cal dir que la inserció laboral d’uns i altres és molt elevada.
Els joves que opten per l’FP perceben uns salaris situats en el graó inicial de l’escala de retribucions. Fins a 6 de cada 10 titulats d’FP de l’última promoció (2022-2023) cobren entre el salari mínim interprofessional i els 1.600 euros, un tram que ha absorbit la major part d’aquests graduats tècnics. L’accés directe a un sou superior als 2.800 euros mensuals en l’FP es manté com un fet aïllat, registrat únicament en el 20% dels enquestats de la promoció 2019-2020. Pel que fa als indicadors d’estabilitat contractual, es mantenen sòlids, ja que més del 60% dels tècnics d’FP en actiu disposaven d’un contracte de caràcter indefinit.
D’altra banda, l’anàlisi de l’evolució estadística dels universitaris constata una concentració de professionals en els trams retributius moderats. En l’última promoció analitzada (2022-2023), 4 de cada 10 es concentren en la franja intermèdia d’entre 1.601 i 2.200 euros, xifra que s’ha duplicat en comparació amb el 20% registrat en la promoció 2019-2020. Quant a les retribucions superiors als 2.800 euros, les dades mostren una trajectòria descendent, ja que s’ha passat d’un 30% d’universitaris en aquest llindar alt a només un 10% en la promoció més recent. Aquesta evolució en els sous conviu amb una estabilitat contractual: 7 de cada 10 universitaris tenen contracte indefinit.
Aquesta realitat laboral contrasta amb els indicadors del país durant els anys d’incorporació de cada promoció. Així, per als que van començar a treballar el 2020, el salari mitjà era de 2.081,26 euros, una xifra molt propera al tram de 1.601 a 2.200 euros on es movien els graduats. En canvi, de cara a les promocions del 2022 i 2023, el salari mitjà ja havia arribat als 2.426,70 euros.
Així, doncs, l’evolució temporal evidencia com la bretxa s’ha anat eixamplant en detriment dels debutants més recents. I és que mentre el gruix dels tècnics d’FP s’ha vist abocat a franges inicials clarament per sota de la mitjana d’aquell període, amb el 60% que guanyen menys de 1.600 euros, només un 10% dels universitaris totals ha aconseguit situar-se per sobre del llindar de referència dels 2.800 euros.
Fallen la resolució de problemes i els idiomes
La resolució de problemes i els idiomes són les assignatures pendents més crítiques, transversals i repetides tant per als graduats universitaris com els de formació professional. Les dades dels darrers estudis d’inserció laboral confirmen que la utilitat real d’aquestes dues aptituds a la feina supera el nivell acadèmic rebut a les aules, i es consolida de manera constant com els dos àmbits en els quals el mercat laboral exigeix un reforç més urgent.
En el cas de la formació professional, les demandes pràctiques de les empreses s’han estès històricament cap a la presa de decisions, la informàtica, la comunicació oral i el lideratge. Les darreres promocions tècniques mostren que el desajust es concentra principalment en la capacitat de resoldre incidències i de decidir autònomament, uns requisits fonamentals per a l’encaix dels nous operaris en els llocs de treball tècnics.
Per la seva banda, l’alumnat universitari presenta un patró similar, ja que els entorns de treball exigeixen un plus de competències executives que no acaben de quedar cobertes acadèmicament. Al llarg de les promocions d’estudis superiors, les febleses s’han detectat en el pensament crític, la gestió, la comunicació oral i el treball en equip, mancances que xoquen amb el que demana el teixit empresarial: una major autonomia d’acció des del primer dia de la incorporació.
