Potser a partir d’ara el que suposava una recepta de 20 sessions de fisioteràpia en seran 15 o 20. I no perquè sí, és clar, sinó perquè es calibrarà millor el que cada patologia i cada pacient necessita. Això és el que el ministeri de Salut, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), el Servei Andorrà d’Assistència Sanitària (SAAS) i el Col·legi Oficial de Metges d’Andorra (COMA) han decidit fer per actuar davant el creixement de la despesa sanitària. Per fer-ho, dissenyaran nous processos assistencials estandarditzats aplicats a patologies que generen un major volum de sessions de fisioteràpia i logopèdia. L’objectiu és optimitzar els recursos i garantir la viabilitat econòmica del sistema públic.

Aquesta mesura s’emmarca en el Pla d’acció per a la sostenibilitat del sistema sanitari impulsat pel Govern. L’Executiu ha inclòs aquesta regulació dins de les línies estructurals i dels processos prioritaris per fer front als reptes econòmics immediats de la sanitat pública. La iniciativa coincideix, a més, amb la recent adhesió del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes al Pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema de salut.

El desplegament d’aquest pla arriba en un moment de forta pressió assistencial i econòmica. I és que el sector de la fisioteràpia arrossega un increment constant i progressiu de la despesa de la seguretat social al llarg dels darrers cinc anys. Aquesta despesa generalitzada conviu amb un col·lapse a les consultes que ha disparat les llistes d’espera per rebre tractament públic fins a assolir terminis d’entre dos i quatre mesos per a una primera visita, a causa de la davallada de professionals convencionats amb la CASS.

A finals d’any s’avalua
Tal com es recull en el document de treball, fins ara, la manca de criteris homogenis i l’absència de topalls clars havien disparat el cost d’aquestes prestacions. El document recull que l’augment del nombre de sessions no sempre es tradueix en una millora de la salut dels pacients. Aquesta situació feia urgent revisar l’eficiència dels protocols d’actuació vigents per assegurar una gestió racional dels fons de la parapública.

Així, per revertir aquesta tendència, l’equip tècnic executarà tres accions que es consideren clau: identificar quins són els diagnòstics amb major impacte, analitzar la durada òptima dels tractaments i adaptar la nomenclatura d’ambdues disciplines.
La mesura s’ha catalogat en el document amb un impacte alt i una factibilitat mitjana. Serà a finals d’any quan s’avaluaran quatre indicadors concrets per avaluar l’èxit de la reforma. Igualment, s’analitzaran els diagnòstics prioritzats i les nomenclatures modificades en cada sector. Amb aquest canvi s’assegura que cada pacient rebi el tractament que realment necessita, segons argumenten els actors implicats.

Nou forfet de maternitat amb tarifa tancada
El ministeri de Salut, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Servei d’obstetrícia implementaran una reforma estructural en l’atenció a la maternitat. Aquesta iniciativa es considera una mesura clau recollida en el Pla d’accions per a la sostenibilitat del sistema sanitari. El projecte introduirà un sistema de pagament per procés mitjançant una tarifa tancada (forfet), garantint que totes les prestacions i proves diagnòstiques estiguin finançades completament per la seguretat social. Aquest canvi neix de la necessitat d’actualitzar el catàleg de serveis de la CASS, ja que les prestacions normatives actuals havien quedat desfasades respecte a la pràctica clínica moderna. Amb el nou model, es revisarà el nombre d’actes ginecològics i les analítiques per alinear-los amb els estàndards internacionals i l’evidència científica vigent, oferint una protecció homogènia a totes les gestants.