“Gràcies, gràcies, gràcies”. Han estat les úniques paraules del discurs que mossèn Ramon ha dirigit als que aquesta tarda s'han congregat a AINA per retre-li un sentit homenatge. Els donava les gràcies a ells −hi havia, es podria dir, que tota la plana major, o gairebé, i també la menor− i també al que representaven, i a tota aquella gent que l’ha acompanyat des del 1979 fins avui dia a “fer realitat aquest somni” que és AINA. Confessava després de la cerimònia que al llarg de la mitja horeta que va durar anava pensant que l’homenatge era per a tota aquesta gent: veïns, monitors i infants que al llarg dels anys l’han “ajudat i ensenyat molt” i han fet possible la casa de colònies i tot el que representa.
La cerimònia ha estat curta, modesta, però preciosa. Els protagonistes eren AINA i mossèn Ramon, però sobretot AINA, com ell ho ha volgut sempre. Només sortir de la casa, acompanyat del cap de Govern, Xavier Espot, i dirigir-se cap al fons allà on hi ha aquelles grades i el foc de camp, tota la gent que allà hi havia −alguns han apuntat que potser hi havia més gent avui a Canillo que l’altre dia a la plaça del Consell General per saludar el nou copríncep− ha arrencat amb aplaudiments cap a ell i tot el que representa. I acte seguit: Yupi ya, ya yupi, yupi ya, a Canillo hi ha una casa per a tothom, cantat tant pels infants com pels monitors, i per totes aquelles persones convidades que en algun moment de la seva vida han passat per AINA, encara que només sigui de casualitat. Després han vingut els parlaments. David Palmitjavila, director del departament de Territori, ha parlat com a representant dels antics monitors. “Vull agrair la figura d’un home que ha fet molt més que construir una casa de colònies”, ha començat, argumentant que AINA “no seria el que és sense ell però tampoc sense els joves” a qui va donar una “eina molt poderosa: la confiança”. AINA “és formar persones, crear records, educar des del vincle” i moltes coses més, és “un lloc de trobada i vida compartida”. Acte seguit ha estat el torn dels monitors actuals, i el seu portaveu ha argumentat que AINA és fruit d’una llavor que mossèn Ramon va plantar fa molts anys i l’arbre que n’ha sortit “no som capaços de veure l’ombra que fa” de tan gran com s’ha fet. Finalment ha estat el torn dels més petits, dels actuals ainistes, que justament avui estaven gaudint de les colònies a AINA, i que han homenatjat el mossèn fent una petita representació teatral sobre la seva vida: com va arribar amb una vespa al país i aviat es va adonar que calia un espai per a l’oci dels menuts, i com va deixar la vespa per tenir una furgoneta amb la qual poder transportar més nens a practicar l’esquí o a gaudir de mil i una activitats.
El discurs del cap de Govern ha estat l’últim, i el més llarg, encara que no només parlava ell en aquest discurs. Recollia el testimoni de moltes persones vinculades a AINA. Ha començat citant una de les respostes que mossèn Ramon va oferir a aquest diari en una entrevista poc després de conèixer-se que li atorgaven la condecoració: “la condecoració no és per a mi, sinó per als monitors i per als nens. També per als canillencs, que durant tots aquests anys m’han donat suport, perquè tot sol no soc res”, i Espot li ha replicat en el discurs que “ja sabem que sou poc amant dels reconeixements, perquè l’important és sembrar, però avui us toca recollir”. N'ha destacat la bondat, “amb el vostre exemple de vida ens esperoneu a ser millors persones”, la “tenacitat i tossuderia” que l’han portat a fer una “croada” per construir AINA, la seva “filosofia pedagògica” i que sigui “impulsor de voluntariat social”. Mireu fins on arriba la tossuderia de mossèn Ramon que, preguntat per la premsa pel seu relleu a AINA i a la parròquia de Canillo, ha explicat que de petit es va colar al cinema, hi feien Murieron con las botas puestas, i “jo també moriré amb les botes posades”.
Espot també ha remarcat de l’ànima d’AINA que “allà on pot arribar, hi arriba”, que és líder i “referent espiritual i de vida”, “un amic de veritat”, “un mestre savi i un amic”.
Era un “elogi sincer i un reconeixement del país”: “gràcies en nom del Govern i del poble andorrà”, ha acabat Espot per, acte seguit, imposar-li la medalla que una nena d’AINA li ha apropat. I llavors s'han succeït les cançons, les felicitacions, les abraçades i els petons, que s'han acompanyat d’un bon tros de coca. Boníssima.
