La Coordinadora per un Habitatge Digne ha denunciat, a través de les seves xarxes socials, el desnonament d’una família monoparental sense un habitatge alternatiu. Segons explica en un àudio la persona afectada, mare soltera, va llogar el seu pis al 2020 per 650 euros. Aquest passat mes d’agost se li va comunicar que el pis havia canviat de propietaris i que al desembre hauria de deixar casa seva perquè els compradors en volen fer la seva primera residència. Des d’aquell moment, assegura l’afectada, va activar “tots els recursos” disponibles, prop del ministeri d’Afers Socials i l’Institut Nacional de l’Habitatge. Es va inscriure al registre de sol·licitants d’habitatge a preu assequible i va rebre la resolució favorable a l’octubre, però arribat al desembre continua sense pis, encara que en la publicació d’Habitatge Digne s’explica que la solució que ha rebut és “una pensió com a única alternativa immediata”.
Segons la Coordinadora, aquest cas posa de manifest que “amb preus de lloguer elevats, manca d’oferta assequible i processos lents, les mesures actuals no garanteixen una protecció efectiva davant situacions d’urgència”. Entenen que “quan una persona activa tots els recursos disponibles i, tot i així, es queda sense habitatge, el problema no és individual”, i demanen “garanties reals” i una “protecció efectiva”, no permeten els desnonaments “sense un habitatge alternatiu digne i assequible”.
En la publicació, Habitatge Digne fa una crida a totes les persones que han viscut situacions similars per explicar el seu cas i així donar més visibilitat a la problemàtica.
