L’agost passat hi havia 1.970 treballadors fronterers, segons les dades facilitades pel Govern. D’aquests, 1.758 són espanyols, 43 francesos, 81 portuguesos i 88 d’altres nacionalitats. Segons càlculs de l’Ajuntament de la Seu, aproximadament un de cada tres treballadors actius de la capital de l’Alt Urgell desenvolupa la seva activitat professional a Andorra. La xifra de fronterers s’ha mantingut força estable els darrers anys, ja que el 2023, després de la pandèmia, era de 1.743. Amb la qüestió dels anomenats “falsos fronterers” ja resolta, aquestes dades indiquen que no són els treballadors residents principalment a l’Alt Urgell els que han contribuït a tensar el mercat immobiliari de la comarca veïna.

Fins i tot amb les dades d’aquest any hi ha un descens respecte del juny, quan hi havia 1.982 treballadors, fins als 1.970 actuals, tot i que l’alternativa de treballar a Andorra i viure a Espanya s’ha consolidat com una de les millors fórmules per a moltes persones. Permet gaudir dels salaris competitius, en relació amb algunes zones catalanes, del dinàmic mercat laboral andorrà, mentre es manté la residència en territori espanyol, beneficiant-se d’un cost de vida potencialment més assequible en determinades zones del Pirineu català, així com de l’accés continu als serveis públics d’Espanya.

S’ha d’esmentar, però, que els fronterers que estiguin contractats per empreses establertes a Andorra i cotitzin de forma ordinària a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) quedaran assignats directament al règim especial de tributació de les rendes del treball, com si es tractés de l’IRPF, i no pas seguint les regles dels no-residents.

El Govern, a través del pressupost per a l’any vinent que va tramitar fa quinze dies al Consell General, du a terme diversos canvis de caràcter fiscal i tributari per via de disposicions finals a la llei pressupostària. Una d’aquestes disposicions té a veure amb les rendes dels no-residents fiscals. La voluntat és aprovar el text abans que acabi l’any. Amb el nou règim, aquest passarà a dir-se règim especial de tributació de les rendes del treball percebudes per no-residents fiscals. Precisament en aquest àmbit, recentment s’ha plantejat la creació d’un règim específic per a les comarques del Pirineu que podria reforçar l’activitat econòmica de les comarques de muntanya.

D’altra banda, i en l’àmbit laboral, la major part dels treballadors fronterers es concentren en sectors com els serveis, el comerç i la restauració. El Govern andorrà va efectuar 1.535 controls a la frontera del riu Runer entre juliol de 2025 i febrer d’aquest any i va detectar 56 treballadors, la majoria procedents de Sud-amèrica, amb una situació administrativa irregular perquè estaven empadronats a la Seu d’Urgell o en altres poblacions de la comarca alturgellenca, com ara Montferrer i Castellbò, Alàs i Cerc, Coll de Nargó o Organyà. Se’ls van anul·lar els permisos de residència i de treball que tenien a Andorra.

Per acollir-se a l’estatus de treballador fronterer s’ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà. D’acord amb la legislació vigent, pot sol·licitar aquest estatus tota persona nouvinguda que compleixi els requisits següents: que s’aculli a la quota reglamentàriament establerta, que disposi d’un contracte de treball indeterminat amb una empresa legalment constituïda al país i que estableixi la seva residència fora del territori andorrà.

La primera autorització es lliura per una durada inicial d’un any i es renova per períodes de tres anys. A més, tots els documents oficials dels sol·licitants expedits per les autoritats d’estats estrangers s’han de presentar o bé autenticats amb la postil·la de la Convenció de l’Haia, o bé degudament legalitzats.