L'èxode d'alumnes menors d'edat que han marxat d'Andorra s'ha duplicat en el global dels dos darrers cursos, segons es desprèn de la resposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitat, Ladislau Baró, a les preguntes del president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró. Les dades confirmen que el motiu registrat com a "Baixa del país" ha passat de 90 a 182 casos entre els períodes 2024-2025 i 2025-2026, impulsant un increment global del 61% en les baixes lectives efectives a mig curs, que s'enfilen de 177 a 285. Aquesta forta mobilitat de sortida afecta amb especial intensitat les comunitats d'origen llatinoamericà, sobretot l'argentina i la colombiana, i també l'espanyola. Unes baixes que es concentren de manera majoritària en el sistema educatiu andorrà, que encapçala la pèrdua d'estudiants amb 91 baixes del país el curs 2025-2026.
Aquest repunt de sortides coincideix amb un volum total de 2.328 primeres inscripcions de menors d'edat registrades al Principat en aquest mateix tram de dos anys, tot i que s'observa una desaceleració del flux d'entrada, passant d'1.238 a 1.090 altes. L'escola andorrana es manté com la primera opció d'escolarització amb 903 incorporacions en total, seguida pel sistema espanyol, el francès i l'anglès. Així mateix, l'anàlisi de les xifres indica una clara frenada de l'arribada d'estudiants sud-americans, la matrícula dels quals s'ha reduït pràcticament a la meitat d'un curs a l'altre, en contrast amb el repunt de l'alumnat de nacionalitat francesa.
Davant d'aquesta realitat de "matrícula viva", el Govern reconeix que no disposa d'estudis monogràfics per avaluar l'impacte d'aquests moviments sobre les ràtios, la continuïtat de l'aprenentatge o la diversitat lingüística. No obstant això, remarca que en un context global d'uns 11.000 alumnes, les magnituds es consideren moderades i assumibles per a la planificació ordinària del país. La resposta també aclareix que el cens escolar és un registre educatiu i no permet vincular de manera automàtica les baixes a problemes econòmics, al cost de la vida o a l'accés a l'habitatge, limitant-se a reflectir els tràmits estrictament administratius notificats per les famílies.
