La família Viladomat, màxima accionista (50,34% dels títols) de Saetde ha assegurat aquest vespre en un comunicat que, ara per ara, “no estan considerant” la possibilitat de vendre la seva participació en la societat gestora del domini esquiable d’Encamp. 

Així ho han indicat, tot desmentint la informació apareguda al diari econòmic espanyol Expansión. Malgrat això, i en el mateix comunicat sí que admeten, tal com també havia informat el Comú d’Encamp, que a demanda d’un altre accionista minoritari es va demanar, en el darrer consell d’administració, una valoració financera de l’empresa. Això va ser en la reunió que va tenir lloc el passat mes de juliol.

En aquest sentit, fonts del sector apunten que l’ebitda anual (guanys abans d’interessos, impostos, i amortització) de Saetde se situaria al voltant dels 20 milions d’euros.

En els últims anys Saetde ha guanyat valor després de convertir-se en el màxim accionista del domini esquiable d’Arcalís a Ordino i un any després de la signatura de la renovació amb el Comú d’Encamp fins al 2074 amb unes inversions de 100 milions d’euros.

Millores
Aquests diners han d’anar destinats a la millora dels serveis al sector del Pas de la Casa-Grau Roig –amb un nou peu de pistes–, a l’explotació del sector de Pic del Maià, a partir de l’any 2027, i la posada en marxa de diverses mesures de sostenibilitat energètica. 

Al mateix temps, la societat va cedir uns terrenys que han d’ubicar un parc natural al Cercle de Pessons. El Funicamp s’inclou en la nova concessió.  Saetde n’assumeix l’explotació i manteniment del giny i tota la planta baixa de l’edifici, sense incloure-hi l’aparcament que hi ha a sota.

Tot això ha fet que la societat explotadora sigui ara mateix una empresa llaminera per a inversors i d’aquí que puguin sorgir especulacions sobre una possible venda de les accions que sempre haurien de tenir en compte el paper tre del Comú d’Encamp, que ostenta el 34,1% de les accions a banda d’un 6,6% d’un grup de petits accionistes. 

El pacte de socis entre la família Viladomat i el Comú d’Encamp estableix que qualsevol compravenda superior al 25% de les accions ha de ser comunicada al Comú, que pot verificar la solvència i la capacitat del nou inversor. 

A més, els accionistes disposen d’un dret preferent d’adquisició i la transmissió està subjecta a l’autorització del consell d’administració. En aquest punt seria important recordar que en el cas que l’operació es tanqui, el grup inversor encapçalaria un sector clau per a Andorra com és el de la neu.
Una altra possibilitat seria la compra de les accions per part del Comú o d’un altre accionista, tot i que això ara mateix sembla improbable.

En el darrer conveni, la corporació encampadana va fer esment de l’economia i la sostenibilitat. En el document va indicar que el seu interès superior venia determinat per assolir els objectius de reactivació econòmica, i la sostenibilitat social i mediambiental establerta en el Pla director de dinamització econòmica de la parròquia, mitjançant instal·lacions de producció d’energia renovable, així com assolir una compatibilitat entre la pràctica esportiva i la preservació dels valors naturals, on pugui conviure tant l’ús privatiu com l’ús comú general dels espais afectats.

Paral·lelament, qualsevol projecte d’explotació dels terrenys comunals a cedir, ha d’assolir els nivells de qualitat exigibles en atenció a les prestacions als usuaris i una gestió eficient, també des del punt de vista mediambiental, amb mitjans tecnològics d’última generació i optimització dels consums, modernitzant les infraestructures existents.

En el darrer punt del comunicat, la família Viladomat subratlla que “la societat manté amb total normalitat el seu pla estratègic i inversor a llarg termini”. Sempre, s’afirma, “amb la mirada posada en el desenvolupament sostenible de l’estació i en la consolidació del turisme de neu al país”.

A les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que un fons d’inversió nord-americà volia adquirir les accions de la família Viladomat-Es  tractava d’una societat que havia començar la seva trajectòria amb una petita estació al Canadà i que tenia la intenció d’entrar en el mercat europeu utilitzant Andorra com a plataforma amb l’objectiu de comprar després alguna estació als Alps francesos.

Anteriorment, una societat àrab i una de xinesa també havien mostrat el seu interès per entrar en l’accionariat de l’empresa  Saetde. Va ser poc  després de la pandèmiade coronavrisu  però les ofertes no van prosperar.

La transformació del sector de l’esquí
El 1956 l’empresari i campió d’esquí i olímpic Francesc Viladomat va instal·lar el primer teleesquí al cim del Coll Blanc, al Pas de la Casa. Funcionava gràcies al motor d’un camió i podia transportar 450 esquiadors cada hora. A partir d’aquell moment l’estació va anar creixent a una mitjana d’un nou remuntador cada any. Set anys després es va instal·lar el primer remuntador a Soldeu, i així es va iniciar un projecte amb capital privat de les famílies Baró, Salvans i Torrallardona. Durant els anys vuitanta, Pas de la Casa-Grau Roig va incorporar els primers canons de neu automàtics, mentre que a l’estació veïna s’inaugurava el sector de Riba Escorxada, amb accés des del Tarter. 

L’any 1967, Francesc Viladomat va crear la Societat Anònima d’Equipaments Turístics d’Esports (Saetde) per gestionar dos remuntadors al Pas de la Casa. L’any 2003 es va produir una associació clau amb Ensisa per donar vida a Grandvalira, amb la suma al domini esquiable dels sectors de Soldeu, el Tarter, Canillo i Pal-Arinsal. El 2018 s’incorpora també Ordino Arcalís a la marca, que passa a conèixer-se comercialment com Grandvalira Resorts. El 1997 Pas de la Casa-Grau Roig va instal·lar el primer telecadira desembragable de sis places dels Pirineus. Avui Grandvalira és un dels dominis de referència al sud d’Europa i és líder en la creació de noves experiències a la muntanya els 365 dies de l’any.