Gairebé la meitat de la població, el 46,4%, pot estar patint ansietat, depressió, o ambdues coses. És una de les conclusions que s’extreuen de l’Observatori social que ha dut a terme Andorra Recerca + Innovació (AR+I) el primer semestre d’aquest 2025, en el qual s’han traslladat les preguntes del test de Goldberg (utilitzat per psicòlegs i psiquiatres per determinar si es pateixen aquests trastorns) a l’enquesta telefònica. 

Seguint el protocol adaptat, un 32,6% de la població pot estar tenint ansietat, això és dos punts i mig menys que el 2024 però força més que els anys precedents. D’igual manera, el 37,1% de la població pot estar patint depressió, el que és dos punts menys que al 2024 i gairebé idugal que el 2023 (37,8%). Si s’analitza una mica més a fons es veu que el 9,3% de la població són probables casos d’ansietat, un 13,8% de depressió i un 23,3% les dues coses alhora.

Segons el coordinador del grup de sociologia de l’AR+I, Joan Micó, es veu una relació entre la situació econòmica i la possibilitat d’estar patint algun trastorn de salut mental. Ho diuen més les dones, i el personal administratiu de sectors del comerç i la restauració. 

Els resultats d’aquestes preguntes s’han estabilitzat, segons ha apuntat Micó, que ha recordat que es partia de la premissa que com més endarrere es deixés la pandèmia de Covid tendirien a reduir-se els possibles casos, i malgrat no es redueixin, sí que s’ha vist que s’han estabilitzat i en properes onades ja no es repetiran.

Tractament psicològic
Gairebé un de cada tres està o ha rebut tractament psicològic o psiquiàtric. Un 16,4% reconeix ara estar en tractament psicològic, això és més de cinc punts més que l’any passat, i un 15,1% diu haver-hi passat. Segons Micó, l’augment es pot donar al fet que l’atenció psicològica s’ha introduït a la cartera de serveis de la CASS, però també al fet que la pandèmia ha contribuït a la normalització de les qüestions de salut mental. 

Lligat a això, un 12,8% de la població diu que necessitaria actualment seguir un tractament psicològic, i el sociòleg de l’AR+I explica que aquells amb ingressos més baixos diuen seguir menys aquests tractaments i alhora són els que reconeixen que més els necessitarien.

Preguntats per la població infantil, el 16,5% diu que els seus fills estan sent tractats per un psicòleg o psiquiatre, sis punts més que un any enrere, i un 8,7% que ho van estar. Un 6,4% dels que diuen que els seus fills no han estat tractats mai creuen que necessiten tractament en l’actualitat. 

Un 15% de la població sovint se sent sola 
L’Observatori d’aquest primer semestre incloïa per primera vegada preguntes en relació a la solitud, o a la sensació de solitud, de la població. Mentre el 54,9% de la població afirma que mai se sent sola, i un 29,5% diu no sentir-s’hi quasi mai, prop d’un 15% sí que s’hi sent sovint (11,4%) i sempre (4%). Segons ha desvetllat el coordinador del grup de sociologia de l’AR+I, Joan Micó, són les dones les que reconeixen més sentir-se soles, i, malgrat es pogués pensar que serien les persones més grans les que se sentirien més aïllades, són les de la franja de 45 a 64 anys les que més diuen sentir-se soles. També es reconeix amb més freqüència aquest sentiment com menys ingressos es tenen. Micó ha avançat que properament es farà un estudi específic sobre la solitud indesitjada. És un tema prou important i “cal un estudi més qualitatiu”, ha defensat Micó, que apunta com a possibles explicacions per la important quantitat de gent que se sent sola al país és que bona part de la població ve de fora, té poca xarxa social al país i la poca conciliació familiar que hi ha.

Visió positiva de la Justícia
En termes generals, la meitat de la població està molt o bastant satisfet amb el funcionament de la Justícia, un 25% no ho sap i no contestar i l’altre 25% diu estar poc o gens satisfet. Ara bé, estan més satisfets els que no hi han tingut contacte, mentre que la proporció de crítics és més gran entre els que hi han tingut contacte, sigui com a demandants o demandats o testimonis. Entre els que han tingut contacte amb el sistema judicial, en el 50% dels casos la confiança ha augmentat o s’ha mantingut sent “més aviat bona”, mentre que en un 40% dels casos és a la inversa i s’ha perdut confiança o es manté “més aviat dolenta”.

Més enllà, els enquestats van respondre altres preguntes relacionades amb la seva percepció sobre el sistema de justícia del país, introduïdes a petició del Consell Superior de la Justícia. D’aquesta manera, el 59,1% diu estar d’acord amb l’afirmació “en general, els batlles/magistrats andorrans estan ben preparats i són competents”, i un 10,4% diu estar-hi en desacord; el 46,1% coincideix amb la sentència que “la lentitud de la justícia andorrana fa que sempre que es pugui sigui millor no recórrer a ella”, i el 33,1% la rebutja; i el 54,7% està d’acord amb que “malgrat les pressions que puguin rebre els batlles i magistrats a Andorra, actuen atenent únicament allò que disposa la llei”, mentre un 19,1% diu estar en contra. En totes tres afirmacions, al voltant d’una quarta part dels enquestats no respon a la pregunta.

Partidaris de la recerca
Finalment, l’Observatori d’aquest primer semestre també preguntava per l’opinió sobre la innovació i la recerca. I de manera general es veuen positivament. Mentre la innovació en general es valora amb un 7,2 sobre 10, i més d’un 54% de la població la puntua amb un 7 o un 8, la recerca científica rep un 8,7 de mitjana i el 45,5% de la població la valora amb un 10.