El curs 2024-2025 hi va haver moltes menys baixes al cos d’educació que l’anterior; ara bé, tot i així, prop d’una tercera part d’aquestes absències no es van poder cobrir. Així es desprèn de les dades recollides en la memòria de l’àrea de Recursos Humans del ministeri d’Educació.
Concretament, en la memòria del 2024-2025 s’indica que hi va haver un total de 165 baixes mèdiques, 11 permisos administratius i fins a 10 situacions relacionades amb mobilitats, excedències, renúncies i jubilacions durant el curs 2024-2025. I d’aquestes 186 necessitats de cobertura es va poder donar resposta a 131, el que suposa el 71% del total, mentre que no va poder ser així en 55 casos, el 29% restant.
Si es desglossen les xifres per col·lectius professionals, ens trobem que hi va haver 60 baixes mèdiques de col·laboradors educatius, 76 de mestres, 48 de professors, una de psicopedagogs i una de tècnics. Convé tenir present que les places estructurals cobertes del cos d’Educació del curs passat van ser 324, de les quals 40 van ser de col·laboradors educatius, 106 de mestres, 159 de professors, nou de tècnics i 10 de psicopedagogs.
Tal com s’ha dit, si es fa la comparativa amb el curs 2023-2024, convé subratllar que de baixes n’hi va haver llavors 71 més que el passat i fins a un 33,79% de les mateixes no es van poder cobrir.
Quant a les places estructurals del cos d’educació, n’hi havia 49 menys el curs 2023-2024 que el 2024-2025.
Processos de selecció
En relació amb els processos de selecció, el curs passat hi va haver un total de 117 candidats aptes i 19 declarats no aptes.
En aquest sentit, cal tenir en compte que un dels objectius precisament del curs passa era consolidar places del cos d’Educació i concretament de la família professional de tècnics d’educació. 26 places vacants de professor/es i 2 places de cap d’àrea. Per aquest motiu es van treure a concurs 26 places vacants de professors de català i de ciències humanes i socials i dues places de cap d’àrea. Unes places que va costar de cobrir en la primera convocatòria del concurs, ja que només sis dels candidats les van arribar a superar.
Quant a l’accés a les borses de personal del Cos d’Educació, el curs 2024-2025 hi va haver poquíssims candidats i només un va accedir a la borsa de tècnics d’educació.
Experts al rescat per al canvi de rumb
Ho va explicar el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, en la compareixença davant la comissió legislativa a principis de novembre: al 2027 es veurà el primer tast del canvi de rumb al sistema educatiu andorrà. I aquest redreçament té a veure també a l’hora de consolidar per exemple les places fixes tant de mestres com de professors. D’aquí que es faci necessari “una nova redefinició curricular bàsicament basada en la simplificació”, tal com reconeixia el mateix Baró al Bondia. Per fer aquest esforç de simplificació i de definició conceptual de l’ensenyament per competències, el departament de Qualitat Educativa treballa amb el catedràtic emèrit Cèsar Coll, que va ser un dels assessors de l’escola andorrana als anys 90. D’altra banda, experts de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament estan fent un estudi sobre com millorar la governança i l’organització de cadascun dels centres educatius.