L’hoteleria i la restauració pateixen una fuita constant de personal malgrat les restriccions del nou marc normatiu. D’aquí que la demanda d’ampliació de les quotes serà un escenari recurrent ja que, d’altra banda, aquest sistema està molt arrelat al país. Ho creu així el president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, que calcula que entre 500 i 800 treballadors tornaran a quedar “lliures” d’aquí uns mesos del seu sector original que era precisament el de l’hoteleria i restauració: La raó? La llei els ho permet i no tenen intenció de tornar-hi.

Aquest escenari es produeix en ple desplegament de la Llei òmnibus 2, en vigor des del passat febrer, amb l’objectiu de frenar el creixement demogràfic descontrolat i garantir la sostenibilitat del país. El text legal ha endurit substancialment el control migratori, no permetent el canvi de sector fins a la tercera renovació, ampliant els motius d’anul·lació de permisos i instaurant una prova pilot de contractació de nou mesos com a nova fórmula per reestructurar l’arribada d’immigració. 

Així les coses, Ponce recorda que el gruix del problema neix de la flexibilització que es va posar en marxa després de la pandèmia, quan es va permetre el salt de l’autorització  de temporada al permís anual. “Estem parlant d’un miler de persones que es van afegir a la quota general durant aquella època d’allau massiva de treballadors”, assenyala. A més, subratlla que aquest col·lectiu “ja ha passat la tercera renovació i està completament alliberat del sector”. Davant d’això, adverteix que s’hauran de “buscar maneres de captar aquesta gent perquè es quedi a la restauració i l’hoteleria si el sector realment la necessita”.

Davant d’aquest rumb decidit per l’executiu, l’associació ja estudia com traslladar formalment la inquietud sobre la gestió de les quotes als ministeris competents. Paral·lelament, Ponce celebra que la darrera ampliació de la quota d’estiu serveixi per contractar candidats que ja havien viatjat a Andorra. Igualment, considera que amb la quota de nou mesos la situació es pot arribar a equilibrar.

Renovacions aturades?
A tota aquesta problemàtica estructural s’hi afegeix la situació d’alguns empleats que es troben esperant la renovació de la quota general, ja que creuen que el servei d’Immigració els està bloquejant les autoritzacions per haver realitzat un excés d’hores extraordinàries que supera els límits legals, un incompliment comès per les empreses per la falta de personal que acaba, però, penalitzant el treballador. Sobre això, Ponce assenyala que “aquest és el tema de major desconeixement dels criteris” i que “la demora en la decisió de l’atorgament és el que té molts treballadors amb incertesa i neguit”. De tota manera, demana calma per recordar que “l’administració disposa formalment de fins a tres mesos per resoldre el permís” i matisa que, si bé legalment encara no es pot parlar d’un retard oficial, “abans la majoria de tràmits no es demoraven tant”.