L’aeroport d’Andorra–la Seu d’Urgell ha registrat durant l’any 2025 un nou rècord anual de passatgers, 19.160, gràcies a les connexions regulars amb Palma de Mallorca i Madrid operades per la companyia Air Nostrum, dos dies a la setmana. Aquesta xifra representa un increment del 18% respecte del 2024, quan es van comptabilitzar 16.188 usuaris.

Respecte a les operacions, l’aeroport ha assolit 6.187 moviments, un 15% més que l’any anterior (5.396 operacions). Les dades les ha fet públiques en un comunicat la conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya.

De cara al 2026, està prevista una ampliació de les instal·lacions que començarà aquest mateix any, amb l’objectiu de respondre a l’elevada demanda d’espais d’hangar. El projecte inclou la construcció de nou hangars sobre un terreny de 7.200 metres quadrats. Actualment, hi ha 19 hangars adjudicats, i els espais disponibles ja estan ocupats o en fase de construcció.

ACORD PEL PARAPENT
Durant l’any 2025 també s’ha assolit un acord amb els operadors de parapent d’Organyà per compatibilitzar la seva activitat amb la de l’aeroport.  La solució adoptada preveu la implantació del control aeri a partir de l’estiu del 2026.

Finalment, el Grup Actuacions Especials (GRAE) del cos de Bombers de la Generalitat  ha iniciat els treballs per a la construcció de les seves noves instal·lacions a l’aeroport, amb la previsió de basar-hi 45 persones.

L’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell és un dels dos gestionats per la Generalitat, juntament amb el de Lleida-Alguaire, que el 2025 ha batut el rècord absolut d’operacions des de la seva inauguració, amb un total de 42.207 moviments. Es tracta del segon millor registre històric i suposa un increment del 50% respecte del 2024. Pel que fa al nombre de passatgers, l’aeroport ha comptabilitzat 53.848 viatgers, la tercera millor xifra de la seva història. El 2010, any de la seva inauguració, se’n van registrar 54.792, i el 2019, abans de la pandèmia, 58.614. El resultat del 2025 és el millor dels darrers cinc anys i suposa un increment del 36% respecte del 2024. En algunes ocasions, i a causa del mal temps, alguns dels vols de Palma o de Madrid han hagut de ser desviats a Alguaire.

Pel que fa a la instal·lació d’Andorra-la Seu hi ha la possibilitat d’obrir noves línies. L’any passat, l’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic va traslladar al ministeri de Turisme la necessitat d’ampliar les rutes per potenciar la connectivitat del país amb nous mercats estratègics. Entre les propostes destacades hi ha l’establiment d’una connexió directa amb Londres i París.

Un altre projecte en marxa és el d’acollir vols des de l’espai Schengen, un element cabdal per acabar d’impulsar l’aeroport com va afirmar el passat mes d’octubre el secretari d’Estat  de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné. Abans d’arribar a la bona situació actual, els inicis de la instal·lació no van ser precisament fàcils. Així, el vol regular inaugural va ser el 12 d’agost del 1982 entre Barcelona i la Seu. Els comandants Cortina i Carré van pilotar un Fokker 27, un robust avió turbohèlix de construcció neerlandesa i capacitat per a 44 passatgers. L’aeronau va aterrar a les 09.40 del matí en un vol d’una mitja hora. El 1984 es va tancar la connexió. La transformació del camp d’aviació en aeroport es va iniciar l’any 1975 amb l’empresari Josep Betriu, que va crear Dausa (Desarrollo del Alto Urgel S.A.) per a la construcció de l’aeroport a dalt d’un serrat.  

Es va haver de rebaixar un turó per poder ampliar la pista cap al nord. La direcció de les obres va anar a càrrec del coronel Pellejero, enginyer aeronàutic. La inversió va ser de 3.000 milions de pessetes (uns 18 milions d’euros) i era el primer aeroport que es construïa a Espanya amb una iniciativa privada. Durant la construcció hi va haver un intent d’empresaris andorrans per crear la companyia Air Andorra.

PRIMER VOL REGULAR
El 1984 es van acabar els vols amb Barcelona que s’havien obert el 1982. S’havia dut a terme un intent de potenciar-lo estenent els viatges i des de l’aeroport  es podia volar a Palma fent tan sols una petita escala al Prat sense canviar d’avió. Tot i així, les característiques de la pista, on només es podien operar vols visuals, en va limitar el desenvolupament afegit al fet que la propietat es va cansar de posar-hi diners, sense rebre cap ajuda de les administracions. Només les despeses de manteniment eren molt costoses i el total en interessos bancaris, sous, etcètera, s’acostava als actuals 30 milions d’euros. El 2007, l’Institut Català del Sòl (ICS) de la Generalitat va comprar per 6 milions d’euros el 85% dels terrenys de l’aeroport.