Per cada petit avenç, una nova dificultat a superar per a les persones trans a Andorra. Almenys així es descriu en l’informe anual de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe) del 2026 sobre l’estat dels drets humans del col·lectiu LGTBIQ+ durant el 2025. I és sobretot en la seva protecció on el Principat suspèn. I és que si bé se situa en el lloc 23è del rànquing europeu, amb un 43% dels drets acomplerts –una posició similar a la de l’any anterior i una mica per sobre de la mitjana europea (41,8%)– respecte dels països de la Unió Europea, n’està per sota (51,1%). 

Així, pel que fa a la violència motivada per prejudicis, l’informe exposa que la policia andorrana va confirmar una mitjana de dos a tres incidents motivats per prejudicis cada mes. En aquest sentit, Diversand va destacar incidents durant l’Orgull al juny i va reclamar un sistema formal de registre i classificació d’aquesta violència perquè sigui reconeguda com a delicte d’odi. Això permetria crear mecanismes preventius i aplicar sancions adequades als agressors.

En relació amb la salut, es posa de manifest que si bé a l’octubre va entrar en vigor el decret que regula l’atenció sanitària específica per a persones trans, segons la qual els majors de 16 anys poden accedir a la  teràpia de substitució hormonal coberta per la CASS i els majors de 18 anys, a cirurgies d’afirmació de gènere que es faran a Espanya, i els menors de 16 anys tenen coberta la consulta i seguiment mèdic, però no la medicació; en la pràctica, només hi ha tres endocrinòlegs i un d’ells es nega a donar tractament per falta de formació. D’aquí que es demani la formació per als professionals, un aspecte sobre el qual el ministeri de Salut va dir que hi treballaria.

També es va denunciar el retard en la publicació del decret sobre tractaments hormonals fins al juliol. Una mancança legal que va provocar que algunes persones trans iniciessin tractaments sense supervisió mèdica, amb els riscos que això comporta. 

Quant a la promoció de la igualtat i no discriminació, si bé totes les empreses estan obligades a tenir un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de gènere, Diversand critica que aquests protocols tenen una perspectiva massa heterosexual i no aborden l’assetjament específic que pateixen les persones trans. Es consigna que des de la secretaria d’Estat es considera de fer-hi canvis al respecte. 

Quant a la integritat corporal, en l’Examen Periòdic Universal (EPU) de l’ONU, es va denunciar la inexistència de lleis públiques que protegeixen la integritat de les persones intersexuals. I tot i que el ministeri de Salut afirma tenir protocols per a nounats,  encara no s’han fet públics.

Sobre el suport institucional i formació, es recull que el Consell General va acollir la conferència del doctor Jordi Reviriego, que va defensar el gènere com a construcció social i va criticar la patologització de les persones trans en comparació amb les cirurgies estètiques per a persones cis. Pel que fa als cossos especials, al maig (IDAHOBIT), l’ONG Gaylespol i Diversand van formar agents de policia, bombers, duanes i personal penitenciari en sensibilització LGTBI amb el suport del Govern.
En relació amb els drets sexuals i reproductius, Diversand i Stop Violències van incloure en el seu informe per a l’ONU la demanda de despenalització i legalització de l’avortament a Andorra, demanant que sigui segur, gratuït i confidencial dins del país.

Finalment, en l'informe d'ILGA-Europa es posa en relleu que quan Diversand i Stop Violències van presentar el seu contrainforme enviat a l’ONU van rebre fortes crítiques del consell de ministres i els mitjans de comunicació. Concretament, es considera greu que se’ls acusés de mentir i exagerar sense proves, un fet, exposen, que va generar preocupació sobre la llibertat d’acció de la societat civil al Principat. 

Recomanacions
Per millorar la situació legal i política de les persones LGBTI a Andorra, ILGA-Europa recomana bàsicament actuar en tres fronts: reforçar la legislació antidiscriminatòria, tenir una llei que tipifiqui com a delicte els discursos d’odi i també la despatologització de les identitats trans, que implica eliminar diagnòstics psiquiàtrics per accedir a la salut i drets legals.