Entre 90 i 100 famílies han marxat d’Andorra davant la impossibilitat de poder reagrupar fills i parelles. Ho estima el president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce. Es tracta d’un tema “sensible”, valora. I ho és perquè “un treballador que vol estabilitzar i millorar la seva feina segurament necessita la seva família o d’una nova família”. Però l’enduriment de les condicions per poder fer efectiu el reagrupament comporten a la pràctica que sigui gairebé impossible o fins i tot “zero”, emfatitza. I arribats a aquest punt, Ponce demana traure el focus dels argentins perquè segons diu això no només afecta la seva comunitat sinó a molts immigrants de diferents llocs.

I és que qui pot justificar que durant tot l’any, el primer de residència, tindrà cada mes uns ingressos salarials tals que assegurin que es compleixen amb els requisits per al reagrupament? Qui pot assegurar durant 12 mesos, els ingressos mínims requerits segons la composició familiar de 2.460,46 euros (170% del salari mínim) en el cas d’un adult i un menor o de 2.894,66 euros (200% del salari mínim) si es tracta de dos adults o de 4.920,92 euros (340% del salari mínim) si estem parlant de dos adults i dos menors? Pensant-ho en fred potser ni les famílies assentades aquí poden garantir aquests ingressos. Això no ho diu Ponce, és clar, però sembla legítim preguntar-s’ho.

Aquesta és la crua realitat i en aquest sentit remarca que des de l’associació “l’únic que podem fer és assistir les famílies que ens demanen ajuda i traslladar, si hi ha casos de gravetat al Consolat d’Argentia a Barcelona, o bé donar-los informació migratòria o de requisits en general. Nosaltres som com una guia i com una paraula de tranquil·litat i assossec”. I afegeix: el que no fem és mentir a la gent o donar-li falses expectatives”.

Pel que fa a la vintena de famílies que l’any passat tenien els seus fills en situació administrativa irregular tal com posa en evidència la memòria del 2024 del Raonador, Ponce manifesta que els preocupa molt les circumstàncies de vida d’aquests menors. I expressa un desig: que es digui clarament si es vol o no fer possibles els reagrupaments quan es tracta de “famílies que tenen feina, que la fan correctament, que volen integrar-se al país, que ho tenen tot dins de la llei, i que el país i el teixit empresarial necessita”.