N’hi poden haver més, però a Argentinos en Andorra els consta que des del febrer de l’any passat fins al dijous de la setmana passada unes 140 famílies argentines han hagut de marxar del país per no poder reagrupar fills i parelles. Fins a principis d’any n’eren entre 80 i 100, tal com ja va informar el Bondia a principis del mes de maig. Ho explica el president de l’associació, Marcelo Ponce, que vol deixar clar que en aquests casos concretament s’està referint a famílies que han fet tots els tràmits per poder fer el reagrupament familiar i que finalment no complien els requisits. I cal pensar que el que no podien acreditar eren els ingressos que es demanen en el nou reglament d’immigració. Per tant, no vol dir que “les han expulsat”, recalca, sinó que han deixat el Principat voluntàriament quan així se’ls ha requerit. 

Ponce posa en relleu que aquesta és una “situació molt sensible” i considera que tant la policia migratòria com Afers Socials fan “bé” la seva feina. Una tasca d’altra banda que “no és gens fàcil”. En aquest sentit, remarca que “s’ha fet tot 100% correctament”.

Exposa també allò que popularment es diu, que cada família és un món. Una dita que es pot aplicar també en aquests casos, ja que les situacions que viuen poden canviar en qüestió fins i tot de pocs minuts. Uns canvis que poden venir donats, per exemple, pr una “una promesa de feina”. Igualment, explica que moltes vegades són els que estan treballant en feines menys remunerades els que voldrien fer efectiu el reagrupament i no poden.

Al mateix temps, el president d’Argentinos en Andorra també denuncia que hi ha alguns pares que “utilitzen” l’escolarització dels fills com a argument per haver de seguir al país tot i no complir amb els requisits d’Immigració. I “nosaltres no estem d’acord que alguns s’aprofitin dels drets dels menors”. I ho diu amb coneixement de causa:  “Sí que respectem tot l’estrès dels menors i puntualment hem assistit famílies, i per això no parlem des de la cadira, sinó des de l’experiència amb les famílies, amb els menors, amb els assistents socials”. A banda d’aquesta situació relacionada amb el reagrupament, el balanç que Marcelo Ponce fa de la situació actual de la comunitat argentina al país és positiu. Recalca que han millorat alguns aspectes, com ara la informació i els controls. De tota manera,  reconeix que continua havent-hi “força feina en negre”, sobretot en algums àmbits en concret, com ara la neteja, l’hoteleria i la construcció. En aquest darrer cas, com a ajudants d’obra, puntualitza. 

Temporada d’estiu
D’altra banda, el procés de contractació per a la temporada d’estiu va a bon ritme i “el Servei d’Immigració està a tope”, remarca Ponce. Bona prova d’això és que si es demana cita prèvia per a una renovació de l’autorització de residència, per exemple, fins al 7 de juliol no es donava hora.

Últim dia per als que van allargar el contracte
23 de juny. Ahir era l’últim dia perquè sortissin del Principat els treballadors als quals se’ls havia allargat el contracte de temporada d’hivern. Diumenge, en diversos  establiments hotelers que ofereixen allotjament als seus empleats, alguns d’ells s’acomiadaven dels seus companys de feina. Amb quina perspectiva? Les casuístiques són diverses. Hi ha qui retorna efectivament al seu país d’origen i espera poder tornar l’hivern que ve, passats els cinc mesos reglamentaris fora d’Andorra. D’altres, de moment, marxen cap a Espanya, que és “un dels països més permissius” amb els immigrants no regularitzats, destaca Ponce, i on és possible que puguin treballar en negre i després regularitzar la seva situació. En aquests casos, explica, no declaren l’ingrés a Espanya “per poder estar tot el temps possible a la Unió Europea”.