“No podem rescatar un negoci privat a qualsevol preu”. L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, defensa la decisió presa –si més no, de moment– sobre l’adquisició dels cinemes i la sala de festes Guiu, una compra que en el ple del mes febrer ja havia avaluat en tres milions d’euros, als quals s’hauria de sumar una quantitat similar per a la rehabilitació de l’immoble, que, a banda de l’equipament cultural, compta amb diversos habitatges. “Són molts milions i hem de mirar per la salut econòmica de l’Ajuntament”, insisteix, davant l’anunci de les propietàries, Irene i Montse Guiu, que les sales de projecció ja no recuperaran el ritme habitual. En endavant, només està planificat un cicle de cinema francès, amb una sessió mensual, i el lloguer de la sala per a esdeveniments puntuals.

Però de les negociacions entre la propietat i el consistori, poca cosa més n’ha transcendit. Per exemple, no s’ha posat sobre la taula el contingut de l’informe encarregat per l’equip de govern municipal a Gestvald Estudis de Mercat, per 2.400 euros, ni tampoc s’ha donat a conèixer la taxació de l’immoble i si coincideix amb els tres milions d’euros que en demana la propietat.

Sí que va quedar de manifest la dificultat que comporten aquestes negociacions en la dura intervenció que, també en aquell ple de febrer, feia el regidor de la CUP Miquel Albero. Posava sobre la taula unes “maneres” de les propietàries que, assegurava, no els havien agradat gaire. Ho feia per argumentar el desacord amb la moció presentada per Junts i ERC per empènyer la compra de les sales.  “Vagi per endavant que els mètodes emprats pels interessats, i ens estem referint a la part privada, per generar confiança, treball en comú i una posició comuna no ens han agradat gaire, sincerament”. Altres mètodes “i maneres de fer haurien generat més bon ambient per poder parlar des de l’honestedat, i aquest ambient no s’ha generat”, reblava.

A continuació, es feia la pregunta sobre el cost de l’operació. Tot i que Barrera acabava de posar una xifra sobre la taula, Albero seguia desconfiant que s’hagués fet, “com tot en aquest tema, de viva veu i sense cap documentació” i, per tant, “creiem que estem caminant sobre fang”. Fins i tot, recordava, “l’interventor ens advertia en alguna reunió que tinguéssim en compte el que fem, perquè és una inversió de risc”. Per això van demanar un informe per veure “què comporta la compra i rehabilitació de tot plega plegat”. 

Consultar el poble
Més enllà, el regidor de la CUP també puntualitzava que si “volem que sigui una cosa per al poble, seria interessant que aquest document fos públic i que tota la ciutadania de la Seu fos conscient de què suposa” aquesta inversió. Fins i tot, concloïa, “si ha de ser una qüestió de poble, que el poble participi d’aquesta decisió”. 

Tornant al present, Barrera assegura que treballa perquè l’equipament no hagi de tancar i que fa poc ja va renegociar el conveni per a l’ús municipal del cinema i la sala de festes, que ha passat de 15.000 a 45.000 euros més IVA. 

Pel que fa a les propietàries, juguen la basa més emocional mentre empenyen perquè es municipalitzi el negoci, tot recordant que el Guiu és l’únic cinema del Pirineu que continua sent de titularitat privada, ja que la resta estan municipalitzats i posen en valor la dimensió patrimonial i emocional de l’espai. Irene Guiu recorda que van ser els seus pares i tiets qui van aixecar la sala de festes, per on han passat noms com Antonio Machín, Antonio Molina o la Salseta del Poble Sec. Montse Guiu destaca la funció de l’equipament com a punt de trobada intercomarcal i el va definir com a part del “patrimoni cultural” i la “memòria col·lectiva” de la Seu.

Jubilació
Les germanes Guiu asseguren que la ciutadania ha viscut amb malestar l’aturada de l’activitat, tot i comprendre la jubilació de les propietàries. Deixen clar, en tot cas, que l’equipament no ha tancat –mantenen la llicència en vigor– sinó que els toca viure una nova etapa vital.

Les converses amb l’Ajuntament per buscar una sortida a la continuïtat de l’equipament es van iniciar fa quatre anys, durant l’anterior mandat, sense arribar finalment a un acord de compravenda. El 2013 ja es va plantejar un possible tancament per dificultats econòmiques.

Amb l’aturada del Guiu, només Tremp i Viella mantenen sales de cinema obertes al Pirineu de Lleida. Fa poc, a la Cerdanya, el Cinema de Puigcerdà va tancar portes després de 62 anys, i des de llavors l’oferta cinematogràfica s’ha limitat a projeccions i festivals puntuals.