A. L. / Foto: col·lecció marc pantebre / arxiu nacional
Més oportú, impossible: mentre Josep Dallerès reclamava un canvi de paradigma comptable per interpretar la cultura –així, en general– com a inversió immaterial, el consell de minstres va aprovar ahir la inclusió de quatre nous béns immaterials a l’Inventari General del Patrimoni.
Josep Dallerès denuncia l’oblit dels creadors durant el confinament, es lamenta que sigui un dels sectors “més perjudicats” per les mesures sanitàries i reclama que la cultura sigui considerada un producte de primera necessitat i com una inversió al mateix nivell que una carretera, “no com una despesa”.
El ‘Journal of Archaeological Science’ publica els resultats de l’anàlisi de l’ADN dels tres protolauredians exhumats al jaciment de la Feixa del Moro.
La guerra de les memòries sembla que ha arribat al punt final: derrotat en primera instància i després al Superior, Remolins no té gens clar que hagi d’allargar l’agonia recorrent al Constitucional. Però se’n fa públicament creus que la Batllia hagi avalat una interpretació acientífica del reglament arqueològic i que, ras i curt, eximeix l’Administració de l’obligació de presentar memòries de les excavacions que practiqui.
L’empresari barceloní va adquirir la col·lecció d’art de Bosch Catarineu, inclosos cinc fragments del cicle de la ‘Passió de Sant Esteve’, que n’havien estat arrencats el 1926 i que el 1950 va donar al Museu d’Art de Catalunya. Els anys 70 es va veure involucrat en un tortuós litigi per una finca escaldenca.
A. Luengo / Fotos: Bibliotèque National de France / Col·lecció Josep Calvet
Un article publicat ahir a ‘La Vanguardia’ exhuma la ruta andorrana de tres de les dones de la família que el desembre del 1942 van travessar els Pirineus pel nostre país. Calvet no en va localitzar cap document a l’arxiu Rotschild de Londres i l’únic testimoni és el de Poveda Longo a ‘Paso clandestino’.
