L’àrea de conservació i explotació de carreteres (COEX) va traure l’any passat 6,5 tones de brossa de les carreteres. Es tracta de brossa “que cau dels cotxes, que tira la gent, que porta el vent...” Ho explica el director de Territori, David Palmitjavila. Una feina que “no es veu, però que algú ha de fer per mantenir netes les carreteres”, argumenta. 

Continuant amb la neteja, hi ha associades també la de les cunetes. I és que un cop que s’acaba l’hivern, es talla l’herba i es netegen les cunetes. En aquest sentit, l’any passat es van repassar un total de 330 quilòmetres de cunetes. Es netegen de fustes, pedres i branques, precisament perquè l’aigua quan plou no es quedi a la carretera sinó que es canalitzi i se l’emporti. En col·laboració amb els comuns també es fan tasques de neteja de les voreres. El COEX es dedica a les interurbanes. I l’any passat es van netejar un total de 88 quilòmetres. Palmitjavila també detalla que des de l’àrea de conservació de carreteres també es fa el manteniment i seguiment de les 18 allaus que afecten carreteres generals i secundàries. “No té res a veure amb les allaus d’alta muntanya”, recalca, sinó dels canals d’allaus, que s’han de mantenir nets perquè la circulació sigui “segura”.

I el que s’està fent ara són tasques de manteniment, algunes de les quals no es poden portar a terme durant la temporada d’hivern. Així, ja s’ha començat a segar l’herba de les carreteres. Palmitjavila detalla que sempre es comença per la parròquia de Sant Julià de Lòria “i anem pujant a poc a poc i després tornem a repassar dues o tres vegades perquè la vegetació no para de créixer”.

També en relació amb el manteniment de les carretes, Palmitjavila posa en relleu que cada any fan un repàs de la senyalització de trànsit durant la temporada d’estiu. I s’han de canviar entre 780 i 800 senyals de trànsit cada anys. Perquè “tenim al país 110 quilòmetres de carreteres generals i 170 de secundàries”, recorda el director de Territori.

60 sortides d’urgència
Des del COEX també s’intervé en el cas dels vessaments d’hidrocarburs de “certa importància”. Si són petits hi actuen els bombers segons un protocol que tenen establert. I atenció l’actuació dels bombers no és menor ja que poden arribar a fer prop de 200 sortides. L’any passat van fer una seixantena d’intervencions d’urgències ocasionades o bé per vessaments d’hidrocarburs o bé per accidents. Segons Palmitjavila, cada setmana es fan des del COEX com a mínim una o dues sortides d’urgència. 

Segons comenta el director de Territori, en la majoria dels casos “arribem a agafar el responsable del vessament en qüestió”. Pot ser un cotxe, un autobús, un camió, algú que hagi deixat de posar el tap. Perquè normalment són “tonteries com aquestes”. I un cop es controla el responsable, la neteja que s’ha de fer de la via “l’acaba pagant l’assegurança del vehicle”. Igualment, si el que provoca el vessament o altres danys a les proteccions de la carretera és algun vehicle d’una empresa constructora, també es fan càrrec de la reparació, assegura. 

I una altra de les funcions del COEX és donar suport en esdeveniments. En aquest sentit, l’any passat van treballar en 25 dispositius, com ara  la Jorma Volta Esports, l’Andorra Skimo, o les copes del món d’esquí.

La plantilla
Actualment, treballen al COEX una cinquantena d’efectius i a l’hivern la plantilla es reforça amb 25 treballadors més que donen suport sobretot a la conducció de les màquines llevaneus.

Dues centrals de salmorra: a Encamp i la Massana
Cada vegada més des del COEX s’utilitza la salmorra –barreja d’aigua i sal, que té menys impacte en el medi– per desfer la neu i el gel de les carreteres durant la temporada d’hivern. Actualment, ja hi ha al país dues centrals de salmorra, una a la base del COEX i l’altra a la Massana, la qual  cosa permet actuar al sector nord i a l’orient, segons informa el director de Territori, David Palmitjavila. També a nivell de maquinària, cada cop que es compra una nova saladora, ja es procura que sigui mixta per poder usar o bé sal o bé salmorra, una qüestió que es va potenciant cada vegada més, destaca Palmitjavila.