La setmana vinent es traurà ja el concurs per ampliar el parc públic d'habitatge. Així ho ha anunciat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en el marc del debat de la Llei del règim jurídic aplicable als contractes d'arrendament d'habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030, la que ve a desintervenir el mercat establint un calendari de liberalització i uns topalls màxims d'increments possibles en funció de la data de signatura del contracte i del preu que s'estigui satisfent actualment per metre quadrat, i que s'ha aprovat amb només els vots favorables dels grups de la majoria i tota l'oposició en contra.
Amb aquest concurs, el Govern vol rebre ofertes d'edificis i terrenys per ampliar el parc públic d'habitatge assequible. Aquesta ampliació és possible gràcies a la partida extraordinària de 35 milions d'euros que provenen del superàvit obtingut en l'exercici 2025. Ara bé, tal com ha reiterat Marsol, "estem disposats a afegir més pressupost" si es considerés pertinent.
Un altre anunci fet per Marsol en aquest debat ha estat el de la propera presentació d'un projecte de llei per incentivar els propietaris a posar habitatges al mercat de lloguer assequible.
Més relacionat directament amb la llei que s'aprovava aquest matí, la ministra també ha anunciat la posada en marxa, a partir d'aquest proper dilluns, de diferents canals de comunicació per resoldre els dubtes de la ciutadania sobre la desintervenció dels lloguers, amb un telèfon 24 hores, un xatbot entrenat en aquesta qüestió i també un canal oficial de whatsapp.
Debat llarg i repetitiu
El debat de la llei s'ha allargat unes tres hores, tenint en compte el debat de les reserves d'esmena presentades pel grup socialdemòcrata per les quals proposaven una nova pròrroga generalitzada per tres anys dels contractes de lloguer i eliminar la possibilitat de recuperar el pis per llogar-lo a un treballador del mateix propietari, entre d'altres.
Des del Govern i els grups de la majoria s'ha insistit que es tracta d'una desintervenció "progressiva i garantista", que preveu sancions importants en cas d'incompliments i que incentiva que els propietaris mantinguin els llogaters.
Per part de l'oposició, Concòrdia ha reiterat que al seu parer s'ha de limitar la inversió estrangera immobiliària i pujar la tributació de plusvàlues. Els socialdemòcrates han argumentat que el text "expulsa" famílies de casa seva i del país i han insistit que l'habitatge "no és una mercaderia". Per Andorra Endavant, el que cal és facilitar la construcció de pisos més petits, promoure la construcció modular i posar més habitatge públic al mercat.
En definitiva, tal com ha resumit el president de Concòrdia, Cerni Escalé, amb la d'aquest matí es comptaven 23 sessions parlant d'habitatge, sempre amb "la mateixa diagnosi i mesures". "Estem estancats", ha conclòs.
Registre de la propietat
Andorra està més a prop de dotar-se d'un registre de la propietat després que el Consell General hagi pres en consideració la proposició presentada pel grup Demòcrata. El registre de la propietat és una llarga reivindicació –segons ha apuntat la historiadora i consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, hi ha constància de fa 80 anys enrere que el Consell ja reclamava aquesta eina– i suposarà una "reforma estructural de gran rellevància de l'ordenament jurídic del país", ha afirmat el cap de Govern, Xavier Espot, i esdevindrà una eina per precisament desenvolupar polítiques d'habitatge i territori, entre d'altres. En aquest sentit, tant des del Govern com de la majoria i l'oposició s'ha assenyalat que "no resoldrà els problemes de l'habitatge", però sí que ajudarà en la definició de les polítiques permetent el coneixement de la realitat immobiliària i no basant-se en especulacions.
El text, que ara s'haurà de treballar en el marc de la comissió legislativa, preveu la creació d'un registre no només dels títols immobiliaris, sinó dels drets i càrregues associades, fet que comporta un "reforç de la seguretat jurídica" i més transparència, tal com han assenyalat tant uns com altres. El defensor de la proposició, el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, ha assenyalat, a més, que amb el "creixent tràfic immobiliari, que cada dia és més important" fa necessari disposar del registre de la propietat. Jordana ha destacat que la proposta és d'un registre en format digital, que es vagi implementant de manera gradual, encara que obligatòria per a les edificacions i opcional en un primer moment per a la resta de propietats, amb uns registradors privats investits de poder públic –com ja passa avui amb la figura del saig– i que preveurà diferents nivells d'accés, havent d'acreditar un "interès legítim" en el cas dels particulars. Així mateix, s'inclou la possibilitat de registrar també els contractes d'arrendament.
Des de Concòrdia, el conseller Pol Bartolomé ha assenyalat que el registre estarà incomplet mentre no es regulin els drets reals. "Perquè funcioni cal definir l'abast dels drets, i encara no tenim una llei de drets reals", ha manifestat, i ha afegit que el registre inscriurà uns drets "que no tenen cobertura jurídica", i per tant aquesta regulació "no és una condició accessòria, sinó indispensable perquè funcioni correctament".
