Segons el secretari d'Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, els resultats de l'enquesta d'opinió política sobre l'acord d'associació "ens estan dient que el debat hi és, que la població sap que hi ha alguna cosa al voltant d'aquesta temàtica, que hi ha una part de la població que considera que no té la informació necessària, una part de la població ens diu que la informació que està rebent no és la que desitja rebre, o no pels canals o no pel tipus de continguts que desitjaria rebre". També que "hi ha una situació dinàmica quant a les posicions i hi ha encara una part de la població que no s'ha definit". I per això s'aprofitarà "la pausa" que imposa Europa al procés per "incidir en la comunicació" i reestructurar-la. 

Riba assenyalava cinc elements que el porten a concloure que cal comunicar més i millor. El primer és l'increment de la intenció de vot favorable a l'acord en comparació amb l'octubre del 2024, mentre que el percentatge de vot contrari es manté estable, igual que el d'aquells que encara no han pres posició. Això demostra, al seu parer, que "el debat és viu i que públicament està sobre la taula", i seria "una irresponsabilitat total" deixar de comunicar.

El segon element destacat pel secretari per a les relacions amb la UE és el percentatge de població que diu conèixer que hi ha un projecte d'associació amb la UE, per sobre del 92%, "elevadíssim per un projecte com aquest". I que d'aquests, el 65% diu que "no està prou informat". "Per tant, hi ha feina per fer", ha insistit Riba, perquè aquesta gent arribi a dir que està suficientment informada. En aquest punt també assenyala que el 70% dels enquestats diu que la informació que reben dels actors polítics no els agrada, i "d'això n'hem de prendre nota i intentar respondre a aquesta demanda". 

En tercer lloc, els que reconeixen estar més ben informats tenen tendència a considerar l'acord de manera favorable, mentre que els menys informats tenen una visió més negativa. Per això el debat ha de continuar sent-hi i requereix un espai "segur, plural i sobretot basat en informació verificable, contrastada i factual" perquè quan s'hagi de pronunciar la ciutadania tingui opinions "degudament fonamentades". I en aquest sentit apuntava que "institucionalment no seria acceptable" que vora la meitat de la població anés al referèndum sent més aviat contrària a l'acord i alhora considerant-se poc informada sobre el mateix.

Riba també ha destacat que les principals preocupacions de la ciutadania fan referència a la immigració, la seguretat, la gestió de les fronteres, la fiscalitat o la capacitat de decidir que pugui acabar tenint Andorra, aspectes que "no haurien de ser una preocupació" perquè o no formen part de l'acord –com és la fiscalitat o la gestió de les fronteres– o inclou solucions "molt garantistes i conservadores". 

La darrera qüestió assenyalada pel secretari d'Estat és el creixement de l'opció de mantenir l'estatu quo. En aquest punt ha defensat que "hem d'insistir que no és una opció realista" i que caldria plantejar-se "com ens agradaria que Andorra se situés a la taula de negociacions, amb quina capacitat" quan s'hagin de renegociar els acords vigents, com el duaner, que tard o d'hora caldrà renegociar.