El raonador del ciutadà, Xavier Cañada, ha alertat avui que l'enduriment de les condicions per al reagrupament familiar ataquen directament la cohesió i la integració social. En aquest sentit, ha tornat a insistir en la necessitat de fer una aplicació individualitzada d'aquests criteris per vetllar per la protecció dels drets dels infants. Concretament, s'ha referit als casos dels progenitors que ja tenen la residència legal al país des de fa un temps i que en no poder satisfer el requeriment econòmic perden el permís. En aquest context, ha llançat una pregunta que no per evident deixa de ser menys punyent: "on han d'estar aquests menors? Una interpel·lació que ha deixat anar durant la compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per exposar l'informe del 2025 que ja es va donar a conèixer fa uns dies.
Precisament, l'enduriment de les condicions per al reagrupament responen a la necessitat de frenar el creixement poblacional, però per al raonador "el problema no és el creixement sinó el desequilibri". Per això, ha advocat per la necessitat de tenir "una planificació a llarg termini". I és que per a Cañada, "el repte no és créixer sinó créixer millor". En relació amb això, preguntat per la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, sobre quin són els serveis públics que estan més tensionats, el raonador no ha dubtat a assenyalar que com a conseqüència d'aquest creixement desharmònic, el sistema sanitari i l'atenció a la discapacitat s'han convertit en els més tensionats de l'administració. Tots dos encapçalen el volum de queixes ciutadanes perquè la falta d'habitatge accessible frena en sec la contractació i la retenció de personal qualificat, tal com ha detallat de forma contundent Cañada: "Hi ha professionals de la salut que podrien pujar a Andorra, veuen el salari, no els sembla malament, però quan veuen els preus de l'habitatge deixen de pujar".
Tot i la gravetat d'aquesta mancança de professionals, el raonador ha agraït la bona col·laboració del ministeri de Salut i la tasca que es fa des de la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. A més, ha celebrat que el 100% de les administracions han respost de manera satisfactòria a les recomanacions de la institució durant el 2025. Per cert, dintre del capítol de millores, ha destacat les obtingudes al centre penitenciari, sobretot a partir del segon semestre del 2025.
Prioritats
I de cara al futur més immediat? Quines són les prioritats que s'albiren des de la institució. Cañada n'ha referit dues sobretot, la protecció de la infància i l'acompanyament de les persones amb discapacitat. Quant a les problemàtiques, també n'ha destacat dues, atenent les queixes que li han arribat fins ara. D'una banda, les dificultats de les famílies monoparentals per "tirar endavant". Perquè més enllà que quedin excloses dels ajuts al lloguer per l'enduriment de criteris, considera que l'Estat ha de fer una aposta per una protecció integral de la família en lloc d'augmentar indefinidament les subvencions. Una altra de les problemàtiques que s'albira està relacionada amb la impossibilitat que tenen les persones amb deutes per obrir un compte bancari. I és que llavors "la vida se'ls complica massa".
Preguntat també sobre les queixes relacionades amb la nova llei de desintervenció dels lloguers, Cañada considera prematur valorar el seu impacte. Sí que ha qualificat de positives les mesures d'ampliació del parc públic d'habitatges a preu assequible. Ara bé, ha advertit que el problema estructural persisteix des del 2012 i va qüestionar si aquest parc públic serà suficient.
