El projecte de la recepta electrònica encara la fase final. Després d'una primera prova pilot interna dins el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) no del tot satisfactòria, ara se n'engega una altra havent recollit les millores proposades. Després de l'estiu es voldrà estendre a tots els metges, i després s'incorporaran les farmàcies per a la dispensió. La voluntat és que estigui implantada en la seva totalitat a finals d'any, segons ha explicat la ministra de Salut, Helena Mas, a preguntes de la socialdemòcrata Laia Moliné.

Mas ha defensat que el retard que ha patit la implementació de la recepta electrònica -que es volia haver implementat ja l'any passat- es deu a la "complexitat tècnica del projecte", i en aquest sentit ha exposat que una primera fase va integrar en un únic sistema els productes del sistema francès i de l'espanyol, que compta amb 238.000 registres, i cada un d'aquests amb una vintena d'ítems d'informació. Aquest catàleg s'ha de compartir amb les 52 farmàcies que hi ha al país i s'ha d'anar actualitzant. Ara amb els metges l'objectiu és que puguin fer la recepta de manera àgil i segura, perquè "amb la càrrega que ja tenen"  els metges, afegir-los tràmits burocràtics "no ens ho podem permetre".

Moliné ha aprofitat l'avinentesa per demanar per l'estat d'implementació de la figura del tercer pagador per evitar que els usuaris hagin d'avançar la totalitat del cost i passin a assumir només la part que els correspon directament. A això, la titular de Salut ha assenyalat que encara està en fase d'anàlisi i ha defensat que els informes de l'Observatori Europeu dels Sistemes de Salut assenyalen que les famílies "han de pagar poc" i que s'està en la "bona via" i es disposa d'un sistema "eficient".

Atreure sanitaris
En una altra pregunta sobre solucions per a les tensions del sistema sanitari,  Mas ha avançat que properament es presentarà un paquet de mesures "econòmiques i administratives" per atreure professionals sanitaris. A part d'això, també es revisen protocols i circuits assitencials, i la nomenclatura per fer els actes "més àgils".


El 38% dels lloguers assequibles s'han adjudicat a andorrans
Quatre de cada deu pisos del parc públic de lloguer assequible s'ha adjudicat a nacionals andorrans, segons ha exposat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha rebutjat la proposta d'Andorra Endavant (AE) de donar prioritat als nacionals. Marsol ha recordat que, de fet, els andorrans i els residents de més de 10 anys obtenen més punts per poder accedir-hi. Al seu parer, el model implantat "és el correcte per mantenir la cohesió social", es premia l'arrelament, i "anar més enllà pot ser un risc". Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que un mecanisme de prioritat nacional seria "fer-se trampes al solitari", perquè posaria dificultats als empresaris per tenir treballadors. "Aquest govern no vol convertir Andorra en Mònaco, volem l'Andorra de sempre, i si pot ser més pròspera, millor", ha etzibat per després assenyalar que hi ha andorrans per matrimoni amb tres anys de residència que passarien davant de residents de més llarga durada que no han volgut renunciar a la seva nacionalitat.

Treball per a l'adhesió a l'OIT aquesta legislatura
El Govern treballa per fer efectiva l'adhesió d'Andorra a l'Organització Internacional del Treball aquesta legislatura. Ho ha dit la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, davant la insistència del vicepresident del grup socialdemòcrata, Pere Baró. Segons Marsol ja es disposa d'un informe jurídic que avala que la legislació andorrana compleix els diversos convenis que permetrien l'adhesió a l'organisme multilateral.

Abans de conèixer l'anunci, Baró ha retret al Govern la manca de voluntat per millorar la situació laboral després de "suspendre l'examen" sobre el compliment de la Carta Social Europea, amb inconformitats en sis dels set apartats analitzats i conclusions que apunten a "jornades excessives, riscos priscosionals, feblesa sindical, dificultats de negociació col·lectiva, bretxa salarial que continua sent significativa...", resumia el conseller. 

Marsol, per la seva banda, ha defensat que les no conformitats eren en sis dels 19 punts avaluats i que es treballa per millorar, posant l'exemple de la modificació del Codi de relacions laborals, a tràmit parlamentari per millorar la representatitivitat dels treballadors. 

"Dubtes" sobre els futurs centres comercials
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha expressat "dubtes raonables" de que tots els futurs centres comercials tinguin l'autorització prèvia necessària per part de Govern abans de començar els tràmits per obtenir la pertinent autorització de comerç. I els dubtes venen també perquè d'un cantó s'estan construint centres comercials que es calcula que requeriran un miler de treballadors i per l'altre cal contenir el creixment demogràfic. I respecte a aquest segon aspecte, després d'un intens debat entre la minsitra de Justícia i Interior, Ester Molné i el propi Escalé, el cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat que un creixement al tomb del 2%, com el que es va registrar el darrer any "és ara relativament assumible" i no es poden limitar les quotes per llei ni fixar-les a anys vista, perquè cal poder donar resposta a fets sobrevinguts.

Nova enquesta d'usos lingüístics
Enguany es realitzarà una nova enquesta d'usos lingüístics per avaluar l'evolució de l'ús social i quotidià del català. La darrera data del 2022 i es podran veure els primers resultats de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial. I en aquest sentit, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha recordat que el 2025 es van rebre 100 queixes, dues d'elles van comportar sancions fermes, onze van esmenar el motiu que les va originar, i nou es van arxivar.