El Govern treballa per tenir enllestides la Llei del medicament i la nova del SAAS l’any que ve. I se sumaran a les que ja es troben “en fase final” d’elaboració, i que “tindran un impacte significatiu per al sistema sanitari”, com la d’ordenació farmacèutica, la modificació recentment presentada de la de les professions titulades de la salut o la del conveni marc de l’OMS contra el tabac.
En l’àmbit de la salut, el cap de Govern, Xavier Espot, ha tret pit en la seva intervenció inicial en el Debat d’Orientació Política de les millores i avenços assolits. Després de recordar que properament es disposarà dels resultats de l’enquesta de salut tant de la població adulta com de la juvenil, així com de l’observatori de la salut mental i drogues, ha assenyalat que “avancem en la donació d’òrgans, la guia d’alimentació saludable o la prevenció del tabaquisme i el benestar digital”. Així mateix ha recordat que s’han posat en funcionament de programes de cribratge de càncer de colon i recte i “de manera continuada analitzem la posada en funcionament d’altres cribratges que permetin la detecció precoç de malalties”. Sense deixar l’àmbit de les prestacions, després d’apuntar que properament es publicarà el Pla Oncològic Nacional, Espot ha destacat la posada en marxa de la unitat de patologia mamària, que permetrà que un 80% de les pacients de càncer de mama es puguin operar al país.
D’altra banda, el líder de l’executiu ha assenyalat l’ampliació progressiva de la cartera de serveis, que ja inclou la psicologia ambulatòria i ha ampliat la cobertura per pròtesis auditives i de les ulleres, i que properament inclourà la dietètica, la neuropsicologia i l’atenció a la diversistat en la identitat de gènere.
En quant a les infraestructures mèdiques, el cap de Govern ha subratllat el reforç i l’augment dels recursos de l’atenció primària, amb l’obertura del CAP de Ciutat de Valls, a Andorra la Vella, i el de Canillo, i ha avançat que s’estudia l’ampliació del de la Sardana, també a la capital. Així mateix, ha senyalat que el SAAS ja treballa en el plec de bases per a la futura ambpliació de l’hospital, que ha de permetre “disposar d’uns espais d’avantguarda per oferir la millor atenció sanitària als nostres ciutadans”. També ha parlat del trasllat de les consultes del servei de salut mental a l’edifici Ròdol d’Escaldes-Engordany, dels pisos amb suport al Solà d’Enclar i el futur centre terapèutic que s’ubicarà a l’antic seminari de la Seu d’Urgell. “Es tracta de diversos dispositius complementaris tots ells, als quals en caldrà afegir més i de tipologia diferent en el futur”.
Discapacitat i gent gran
Espot també ha parlat d’una nova llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat que s’entrarà a tràmit abans de final d’any, i ha avançat que s’està “ultimant un nou sistema de valoració de la discapacitat, més equitatiu i adaptat a les tendències actuals, i que inclourà condicions com la fibromiàlgia, el TDAH o les addiccions”.
Quant a la gent gran, després d’assenyalar que s’han incrementat fins a 270 les places concertades de 24 hores en centres sociosanitaris i que es disposa de 146 places de centre de dia, el cap de Govern ha recordat que es projecte una residència privada a Encamp i que aviat es posarà en marxa el Projecte Radars, una iniciativa per combatre la soledat no volguda. no volguda.
Avortament
Lligada a la sanitat, encara que sigui tangencialment, hi ha la despenalització de l’avortament, que Espot ha obert també als professionals sanitaris que acompanyin a la dona que opta per l’avortament “dins del marc establert per la llei”. En aquest punt, després de desitjar tots els encerts al nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, ha agraït Joan-Enric Vives “que al llarg de més de dues dècades ens hagi acompanyat sense falles en moments molt bons, però també en d’altres de molt complexos (...), que ens ha representat amb gran dignitat arreu, i que sempre ha fet honor a les disposicions constitucionals”.
L’oportunitat de la reforma de les pensions
El cap de Govern, Xavier Espot, ha demanat percebre la reforma de les pensions, no com una amenaça “sinó com una oportunitat per reforçar la confiança en el sistema, per crear un sistema sostenible que asseguri que tothom podrà percebre una pensió”. En aquest sentit, ha defensat que el que ha de diferenciar Andorra d’altres països, que afronten “la mateixa realitat”, ha de ser “la nostra capacitat d’anticipar-nos”, i ha demanat que no esdevingui “arma de confrontació política”. Ha argumentat que el debat no és només tècnic ni qüestió de magnituds econòmiques, sinó “sobretot una qüestió de responsabilitat social i un compromís intergeneracional”. Dit això, Espot ha recordat que l’objectiu és assegurar la sostenibilitat del sistema, reforçar l’equitat perquè tothom tingui una protecció adequada i fomentar la complementarietat. Aquí ha detallat que algunes mesures hauran de contemplar l’allargament de l’edat de jubilació, la revisió de les bases de cotització perquè siguin més representatives dels ingressos reals i promoure els sistemes complementaris, entre d’altres mesures. “No es tracta d’imposar una reforma, sinó de construir-la conjuntament”, ha sentenciat.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha demanat percebre la reforma de les pensions, no com una amenaça “sinó com una oportunitat per reforçar la confiança en el sistema, per crear un sistema sostenible que asseguri que tothom podrà percebre una pensió”. En aquest sentit, ha defensat que el que ha de diferenciar Andorra d’altres països, que afronten “la mateixa realitat”, ha de ser “la nostra capacitat d’anticipar-nos”, i ha demanat que no esdevingui “arma de confrontació política”. Ha argumentat que el debat no és només tècnic ni qüestió de magnituds econòmiques, sinó “sobretot una qüestió de responsabilitat social i un compromís intergeneracional”. Dit això, Espot ha recordat que l’objectiu és assegurar la sostenibilitat del sistema, reforçar l’equitat perquè tothom tingui una protecció adequada i fomentar la complementarietat. Aquí ha detallat que algunes mesures hauran de contemplar l’allargament de l’edat de jubilació, la revisió de les bases de cotització perquè siguin més representatives dels ingressos reals i promoure els sistemes complementaris, entre d’altres mesures. “No es tracta d’imposar una reforma, sinó de construir-la conjuntament”, ha sentenciat.
