"La regió mediterrània és una regió que la temperatura està incrementant més que la resta del món perquè ha incrementat 1,5 graus en comptes d'un grau". Aquest ha estat un dels tocs d'atenció que ha articulat la catedràtica de física de l'atmosfera en el Departament de Física aplicada a la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències Físiques de la Universitat de Barcelona, Maria del Carmen Llasat, a la IV Jornada de l'energia i ciutats sostenibles. L'esdeniment, coorganitzat per Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), el comú de Sant Julià de Lòria i l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), ha servit per reflexionar i debatre sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat, mitjançant diferents conferències i taules rodones.
Sota el lema 'De la crisi climàtica a l'acció: Com ens hi adaptem?' ha estat el tema escollit en la quarta edició de la trobada. La primera conferència ha estat impartida per la doctora Llasat. L'experta en física ha fet un repàs dels diferents consensos que van arribar els països durant els acords de París i també ha resumit les decisions que es van prendre en les diferents conferències de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP) que s'han anat duent a terme després dels acords, que van tenir lloc el 2015. Els estats es van comprometre a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i es van marcar l'objectiu de limitar l'augment de temperatura en menys d'1,5°C per sobre dels nivells preindustrials. El problema, però, és que el "2024 s'arriba als 1,6 graus per sobre de la mitjana preindustrial, s'ha trencat el llindar", ha alertat Llasat.
L'experta ha avisat que hi haurà zones del planeta que no tindran capacitat de recuperació. "A Sibèria la pèrdua de la capa gelada pot incrementar els incendis de la tundra", ha comentat durant el col·loqui Llasat. En aquest sentit, la catedràtica ha explicat que si la temperatura continua augmentant, es produiran moltes inundacions, onades de calor o una reducció dels cabals dels rius. "Andorra patirà una petita disminució de precipitació i un increment de l'evapotranspiració", ha detallat Llasat, que ha afegit: "Hi ha una predicció de reducció de cabals molt vinculada també a la pèrdua de neu a l'hivern, malgrat que aquest any és estrany. Per tant, per una banda, tenim menys subministrament d'aigua i per l'altra més necessitat". També tindrà uns efectes de salut per la humanitat a causa de les temperatures extremes. Tenint en compte tot això, la doctora recomana promoure itineraris per mirar de fomentar un altre tipus de turisme, més sostenible, especialment davant el perill del turisme de neu per la disminució de la innivació. Per concloure la seva ponència, Llasat ha deixat clar que cal actuar perquè "no tenim dret a no fer res, hem de deixar el món amb unes condicions iguals o millors que ens el vam trobar".
La reducció dels cabals repercutirà en la producció d'energia hidràulica. Això pot ser un perill pel país, ja que una part de l'energia que produeix FEDA ve d'aquesta font. De fet, científics i estudis pronostiquen que de cara a finals de segle els cabals baixaran un 40% al Pirineu. "És un problema, més enllà de la producció d'energia, és un problema per tots, per l'aigua, per les reserves d'aigua, pels boscos i la biodiversitat del país", ha emfatitzat Moles. De totes maneres, el responsable de l'empresa parapública ha argumentat que estan força preparats per aquesta reducció dels cabals ara mateix. "La central que tenim nosaltres té un dipòsit de més o menys un dia de producció que podem regular molt bé la producció i podem fer-la servir en les zones on hi ha més demanda o menys, a més el dipòsit aprofita molt bé la fosa de neu", indica Moles, que agrega: "Que a la primavera, que pràcticament és la meitat de producció d'energia de FEDA, disminueixi l'aigua pràcticament no té impacte". El que sí que generarà un impacte negatiu serà "amb la pluja d'estiu i de la tardor que fa la diferència entre un any sec i humit", ha precisat Moles. L'augment de les temperatures també pot generar dificultats a la companyia elèctrica. "Ens canviarà la forma de la demanda perquè si a l'hivern fa menys fred, segurament es gastarà menys energia o es gastarà de manera diferent, ens canviarà la volatilitat perquè un dia fa calor un altre dia fa fred i això genera inestabilitat i ens hem d'adaptar això", ha narrat el director general.
Una altra de les conferències impartides ha estat la del doctor per la Universitat de Wyoming i professor d'enginyeria forestal de la Universitat de Lleida, Víctor Resco. L'enginyer ha posat en el punt de mira a les empreses perquè considera que algunes "traspassen la responsabilitat als ciutadans" en qüestions sobre el canvi climàtic. En aquest sentit, ha posat alguns exemples de dos anuncis de dues companyies on comuniquen que la presència de plàstics a la natura és perquè els ciutadans en fan un mal ús. Pel conferenciant això és un 'ecomite', un argument que ens expliquen sobre una qüestió ambiental i que els ciutadans creuen que és bona per al medi ambient, però que no sempre és així. Resco ha numerat diferents 'ecomites' en àmbits com els boscos, l'energia, en els mercats de carboni o el reciclatge. "La idea és que el ciutadà és el causant del canvi climàtic, però en moltes ocasions el ciutadà no té cap alternativa" quan va a comprar un producte, ha dit l'especialista en temes forestals. Resco ha esmentat un estudi pel qual va concloure que un rodamon dels Estats Units "té una petjada de carboni superior a la d'un ciutadà espanyol i això és pel sistema socioeconòmic", ha relatat el professor. Per aquest motiu ha reflexionat sobre canviar el model. "El reciclatge és necessari, però no la solució, cal canviar de model i que els plàstics tinguin una altra degradació", ha mencionat Resco. De fet, el doctor ha asseverat que només s'ha reciclat el 9% dels plàstics a escala global.
Després d'aquestes ponències ha estat al torn de les taules rodones. Fins a quatre debats amb diferents convidats s'han desenvolupat al llarg del matí. Hi han participat empreses associades a l'EFA, ciutadans que han fet alguna mena de contribucions per mitigar la sostenibilitat o experts en transició energètica. Una d'aquestes ha girat al voltant de la mobilitat sostenible i com les administracions hi poden contribuir. El director general de Polítiques de Muntanya del departament de Territori, Habitatge i Transició Energètica de la Generalitat de Catalunya, Carlos Guàrdia, ha explicat una iniciativa que s'està portant a terme en el Pirineu sobre recuperar camins antics i alguns de desapareguts. L'objectiu és crear tota una xarxa de camins en totes aquelles zones on l'orografia ho permeti perquè es pugui potenciar la "mobilitat quotidiana" sense vehicles motoritzats, ha assegurat Guàrdia. "Per això actuem amb línies d'ajut en àmbit local", ha especificat el director. També ofereixen eines i directrius als ajuntaments per com s'han de gestionar els camins.
Properament, es podria veure una cosa semblant a Sant Julià de Lòria. Precisament el comú ha mantingut converses amb el departament de Polítiques de Muntanya de l'executiu català per anar cap aquesta direcció i també per conservar el medi. "Una de les primeres propostes que ens va traslladar és crear aquesta taula de camins que englobi tots els possibles actors d'aquests camins en mans de les curses a peu, de la bicicleta i del motor per regular-ne els usos i les pràctiques per fer-ho compatible, i el mateix temps, recuperar els camins", ha destacat el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat. També hi ha hagut un intercanvi de comunicacions amb els ajuntaments de l'altra banda del bosc de la Rabassa per portar una política conjunta de gestió dels camins amb l'objectiu de "millorar-los, mantenir-los i reduir la massificació d'activitats que hi ha hagut que ens porten impactes negatius com les excursions de jeeps, que arribaven de qualsevol manera a la muntanya", ha detallat el polític.
