El mercat immobiliari d'Andorra experimenta un clar canvi de tendència aquest 2026, caracteritzat per una moderació en el ritme de creixement dels preus i una disminució en el volum de compravendes respecte al 2025. Segons el director de la Càtedra en Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra, i el president de l'AGIA, Jordi Ribot, el sector ha assolit el seu pic màxim i es troba en un procés natural d'estabilització econòmica. Tot i la davallada, el mercat manté una activitat notable amb una previsió de tancar l'any per sobre de les 20 operacions per cada 1.000 habitants.
Un dels principals reptes actuals és la notable asimetria entre les expectatives inicials dels propietaris de pisos, que volen vendre de mitjana a més de 7.200 euros el metre quadrat, i els preus reals de tancament de les operacions, que se situen al voltant els 4.500 euros de mitjana. La pèrdua de poder adquisitiu per la inflació acumulada i l'encariment del finançament a causa dels tipus d'interès elevats dificulten l'accés a l'habitatge. Per aquest motiu, el sector defensa la transparència de les dades estadístiques per conscienciar els propietaris de la necessitat d'ajustar a la baixa les seves pretensions econòmiques, tal com ha remarcat Ribot.
Així mateix, les dades posen de manifest un desajust estructural entre l'oferta constructiva i les noves necessitats demogràfiques del país, on creixen amb força les llars unipersonals. Davant la tendència de demanda concentrada en pisos d'un sol dormitori, Fabra ha proposat un gir en la planificació urbanística per fomentar la construcció d'habitatges de menor superfície i major densitat.
Finalment, des de l'AGIA també es reclama una major transparència institucional per obtenir més dades del mercat de lloguer, que també comença a registrar un increment de producte disponible.
