Sembla una paradoxa, però una anàlisi de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) sobre el perfil del personal acadèmic de les universitats privades del país ho constata: “la formació específica per a la docència en línia és, en general, inexistent, malgrat ser un requisit essencial en el context actual, especialment en entorns d’aprenentatge digitals i híbrids”. I és que aquests centres imparteixen precisament l’ensenyament en línia. D’aquí que des de l’organisme es recomani que aquestes institucions garanteixin una formació específica del professorat en la modalitat d’ensenyament, amb especial èmfasi en les competències per a la docència en línia. Una formació sobre disseny d’activitats virtuals, ús d’eines digitals i  metodologies actives que es considera que hauria de ser obligatòria per a tot el personal docent que imparteixi unitats en format virtual.

Aquesta és una de les recomanacions que fa l’AQUA, però no és l’única. De l’anàlisi del perfil i de la dedicació horària del professorat de la Universitas Europaea IMF, Universitat Carlemany, UNIPRO Universitat Digital Europea, Western Europe University i TECH Global University també es posa l’accent en altres qüestions. Així, es creu convenient que s’incrementin el nombre de perfils amb titulació doctoral, tant de manera global com en aquells àmbits que requereixen un alt nivell d’especialització. Una mesura ha de permetre, segons l’agència, reforçar la qualitat acadèmica i la capacitat investigadora del professorat.

També es recomana reduir la ràtio d’alumnes per professorat, especialment en les unitats d’ensenyament de caràcter pràctic, la qual cosa permetrà garantir una atenció més individualitzada i millorar la qualitat de les activitats formatives. Així mateix, des de l’AQUA s’anima a definir i fer públics percentatges orientatius per a cada categoria docent, ja siguin docents titulars, ajudants, visitants o col·laboradors i establir la relació d’aquestes categories amb el grau de responsabilitat, distingint si és plena o de suport. Segons el criteri de l’AQUA, aquesta major transparència facilitarà la planificació i garantirà una distribució equilibrada del cos docent.

Finalment, s’encoratja a enfortir els mecanismes de vinculació entre docència i recerca per mitjà d’accions concretes com ara la integració sistemàtica de resultats de recerca en els continguts, la creació de grups de recerca vinculats als plans d’estudis i l’alineació dels treballs finals d’estudis amb línies d’investigació actives.

Pla estratègic: accions i objectius assolits
El primer pla estratègic de l’AQUA 2023-2025 es tanca amb totes les accions pràcticament completades i els objectius assolits, segons l’avaluació feta pel mateix organisme. Pel que fa a les àrees que queden pendents se n’identifiquen tres. D’una banda, l’obtenció del segell de qualitat del Sistema Iberoamericano de Aseguramiento de la Calidad de la Educación Superior. També es vol aconseguir la digitalització integral dels processos amb la implantació d’un sistema centralitzat i el disseny de circuits automatitzats per a l’avaluació externa. Finalment, es vol avançar en la guia d’avaluació institucional, tot i que es reconeix que la seva culminació està fora de l’abast de les competències de l’AQUA, ja que s’ha de treballar amb el ministeri competent per impulsar un canvi del marc legislatiu que permeti fer-ho.